Cercador
La tretzena campanada
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
La tretzena campanada
És la Nina. Als estius no té massa cosa a fer, i menys la setmana del seu aniversari: tothom és de vacances i al poble no hi queda ningú. Bé, ningú és una mica exagerat. Però des de l’any passat, quan el seu número va canviar del 12 al 13, tota la seva vida ha pres un caire més extremat.
Quan les seves mares tinguin vacances, marxaran tota la família una setmaneta a la muntanya. La Nina, òbviament (ulls en blanc), vol anar a la platja. Però a ella ningú mai li fa cas. Està estirada al sofà amb el ventilador posat mirant el mòbil, ple de fotos de gent en banyador. El seu germà ha sortit a portar un CV a l’empresa del tiet. La Nina aquest matí no sabia ni què era un CV, però ara es planteja què hi diria al seu. Basant-se en l’experiència de l’últim mes, alguna cosa com “experta en quasi morir-se de fastig”, “pringada professional” o “torejadora de mosques”. Aquesta última la va fer riure just quan la seva mare entrava per la porta.
—Què, et penses passar el dia al sofà? Ves a comprar que m’he deixat els ous per “l’ensaladilla”.
va pensar la Nina. —Sense ous! —va contestar. Però la cara de la seva mare no admetia joc. Es va incorporar i es va arrossegar cap a la porta mentre arreplegava els diners que l’esperaven a taula. “Compradora domèstica”, nou títol adquirit.
Quan passava per la plaça, amb la xafogor àlgida i aclaparadora de companya, la campana de l’església va tocar les 12. Però va sonar 13 cops. Com podia ser? Sabia que si ho explicava l’ignorarien, però allò havia de significar alguna cosa. I no va tardar a saber-ho.
Un cop a casa, la família sencera l’esperava, aquella mateixa tarda celebrarien el seu aniversari a la platja. Què? Podia ser veritat? Estaria ben a prop de la seva millor amiga i per a més hype, el seu germà venia amb el Moha, el seu crush. No s’ho podia creure.
Pseudònim
Matcha Mochi
És la Nina. Als estius no té massa cosa a fer, i menys la setmana del seu aniversari: tothom és de vacances i al poble no hi queda ningú. Bé, ningú és una mica exagerat. Però des de l’any passat, quan el seu número va canviar del 12 al 13, tota la seva vida ha pres un caire més extremat.
Quan les seves mares tinguin vacances, marxaran tota la família una setmaneta a la muntanya. La Nina, òbviament (ulls en blanc), vol anar a la platja. Però a ella ningú mai li fa cas. Està estirada al sofà amb el ventilador posat mirant el mòbil, ple de fotos de gent en banyador. El seu germà ha sortit a portar un CV a l’empresa del tiet. La Nina aquest matí no sabia ni què era un CV, però ara es planteja què hi diria al seu. Basant-se en l’experiència de l’últim mes, alguna cosa com “experta en quasi morir-se de fastig”, “pringada professional” o “torejadora de mosques”. Aquesta última la va fer riure just quan la seva mare entrava per la porta.
—Què, et penses passar el dia al sofà? Ves a comprar que m’he deixat els ous per “l’ensaladilla”.
va pensar la Nina. —Sense ous! —va contestar. Però la cara de la seva mare no admetia joc. Es va incorporar i es va arrossegar cap a la porta mentre arreplegava els diners que l’esperaven a taula. “Compradora domèstica”, nou títol adquirit.
Quan passava per la plaça, amb la xafogor àlgida i aclaparadora de companya, la campana de l’església va tocar les 12. Però va sonar 13 cops. Com podia ser? Sabia que si ho explicava l’ignorarien, però allò havia de significar alguna cosa. I no va tardar a saber-ho.
Un cop a casa, la família sencera l’esperava, aquella mateixa tarda celebrarien el seu aniversari a la platja. Què? Podia ser veritat? Estaria ben a prop de la seva millor amiga i per a més hype, el seu germà venia amb el Moha, el seu crush. No s’ho podia creure.
Pseudònim
Matcha Mochi
Comentaris
-
Tretze són tretze[Ofensiu]Prou bé | 14-05-2023
Pensaments, somnis, desitjos i neguits de la noia de tretze anys, amb sorpresa per ella i pels lectors del teu relat!
Sort
Amb total cordialitat -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 13-05-2023
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
293785 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!