Cercador
La teva fotografia
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
LA TEVA FOTOGRAFIA
A través del mirall he fitat la teva fotografia. Tornàvem a estar un al costat de l’altre com quan t’acompanyava a col·legi aquell dissortat dilluns del mes d’octubre, dia que em vas deixar de la mà per agafar la petita pilota que t’havia caigut i, un cotxe et va colpejar, fent-te donar una figuereta a l’aire. L’impacta del teu cap contra la llamborda va ser estrident i, del crani obert, brollava la sang. En aquell instant em vaig adonar que eres mort. Petita criatura, nen de quatre anys que sempre jugava a viure.
La teva fotografia m’acompanya en les hores de solitud i em recorda que durant uns anys vam compartir moltes coses, entre elles el nostre amor. Em somrius i entre les boires del mirall percebo un breu moviment. M’hi apropo i, amb la mà toco el gèlid vidre, tot tapant la teva imatge. Has tornat a fugir com aquell dia de tardor en què les fulles caigudes dels arbres et van rodejar. Vaig córrer cap a tu per retenir l’escalfor de la teva mà entre la meva.
M’aparto del mirall, faig un pas enrere i em giro. Agafo la fotografia que està damunt del moble de caoba i me l’apropo al meu pit, tot abraçant-la. No vam tenir sort i em sento culpable del teu decés. Mai t’havia de deixar de la mà. No puc evitar de plorar i les llàgrimes van omplint la meva cara. Separo la fotografia del meu pit i et faig un petó, amb el palmell de la mà eixugo les llàgrimes que hi han quedat enganxades i deixo la fotografia al seu lloc.
Em torno a contemplar al mirall. Aquest cop només hi soc jo. El meu cos amaga la teva fotografia. Contemplo uns cabells grisos, uns ulls vermells, una pell arrugada i mullada. Una cara desconeguda que, tot i el pas dels anys, no s’ha tornat a retrobar.
Pseudònim: Ermessenda
A través del mirall he fitat la teva fotografia. Tornàvem a estar un al costat de l’altre com quan t’acompanyava a col·legi aquell dissortat dilluns del mes d’octubre, dia que em vas deixar de la mà per agafar la petita pilota que t’havia caigut i, un cotxe et va colpejar, fent-te donar una figuereta a l’aire. L’impacta del teu cap contra la llamborda va ser estrident i, del crani obert, brollava la sang. En aquell instant em vaig adonar que eres mort. Petita criatura, nen de quatre anys que sempre jugava a viure.
La teva fotografia m’acompanya en les hores de solitud i em recorda que durant uns anys vam compartir moltes coses, entre elles el nostre amor. Em somrius i entre les boires del mirall percebo un breu moviment. M’hi apropo i, amb la mà toco el gèlid vidre, tot tapant la teva imatge. Has tornat a fugir com aquell dia de tardor en què les fulles caigudes dels arbres et van rodejar. Vaig córrer cap a tu per retenir l’escalfor de la teva mà entre la meva.
M’aparto del mirall, faig un pas enrere i em giro. Agafo la fotografia que està damunt del moble de caoba i me l’apropo al meu pit, tot abraçant-la. No vam tenir sort i em sento culpable del teu decés. Mai t’havia de deixar de la mà. No puc evitar de plorar i les llàgrimes van omplint la meva cara. Separo la fotografia del meu pit i et faig un petó, amb el palmell de la mà eixugo les llàgrimes que hi han quedat enganxades i deixo la fotografia al seu lloc.
Em torno a contemplar al mirall. Aquest cop només hi soc jo. El meu cos amaga la teva fotografia. Contemplo uns cabells grisos, uns ulls vermells, una pell arrugada i mullada. Una cara desconeguda que, tot i el pas dels anys, no s’ha tornat a retrobar.
Pseudònim: Ermessenda
Comentaris
-
El record[Ofensiu]Prou bé | 13-02-2023
Relat colpidor que descriu molt bé l'amor compartit, el dolor de l'absència, el sentiment de culpa i abandó i la necessitat de retrobament en una fotografia O en un mirall.
Bonica la imatge de córrer a retenir l'escalfor de la mà en la mà.
Sort
Amb total cordialitat -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 02-02-2023
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
293785 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!