La sort

La sort

Hi ha una vegada un jove anomenat Alex que sempre havia tingut mala sort. Es trencava el braç amb freqüència, li anava malament en les proves i sempre semblava trobar-se en el lloc equivocat en el moment equivocat. L'Aleix estava cansat de la seva mala sort i es va preguntar si hi havia alguna manera de canviar les coses.

Un dimarts tretze, mentre caminava pel bosc, l'Aleix va trobar una petita llavor que brillava com una pedra preciosa. La va agafar i va notar com la seva mala sort semblava desaparèixer. Va guanyar la loteria, va trobar un treball meravellós i es va enamorar d'una persona increïble. La llavor semblava haver-li portat una sort increïble.

Però després de setmanes de bonança, l'Aleix va començar a adonar-se que la seva sort havia començat a canviar. Va deixar el treball que li agradava per un altre que li semblava més emocionant, però resulta que no era el que esperava. També va veure com la seva relació amb la seva parella es deteriorava. L'Aleix es va adonar que la seva sort havia començat a ser una mala sort disfressada.

Un dimarts tretze, va tornar al bosc per buscar la llavor i no la va trobar. Investigant va descobrir que era la llavor d'un arbust de la sort, que només floreix cada 100 anys i que només durava una setmana. La llavor havia donat a l'Aleix una gran sort durant una setmana, però havia acabat i ara havia estat substituïda per una mala sort.

Alex va entendre que la sort era un cicle, que no podia mantenir-se per sempre, i que la clau per trobar la veritable sort era acceptar tant els bons moments com els dolents. Va aprendre que era millor enfocar-se en ser feliç, independentment de la sort que li arribés.

A partir d'aquell dia, Alex va deixar d'obsessionar-se amb la seva sort i va centrar-se en viure el seu dia a dia amb feliç i amb gràcia. Va descobrir que la veritable sort no era una cosa que es trobava, sino una actitud que es cultivava.



Pseudònim:
Aureli