La sorprenent vida de Júlia

Un relat de: Rafael P. Lozano


Soc Júlia i el que explicaré és una cosa molt sorprenent que em va passar després de la mort del meu estimat marit Raül.
Després de 38 anys de matrimoni, sobtadament vaig passar a ser una vídua. Raül tenia una salut formidable, es cuidava molt, no cometia excessos en beguda ni en menjar i encara practicava esport malgrat la seva edat. Teníem instal·lat a la nostra finca un gimnàs en què amb els seus 62 anys podia practicar amb gran destresa alguns exercicis a les paral·leles i a les anelles. De jove va ser gimnasta olímpic i va guanyar algunes medalles en un parell d'olimpíades. Però un dia, d'una manera inesperada va morir.
Doncs bé, ara els explico quina va ser la meva gran sorpresa després de morir: Seguint els seus desitjos en vida vaig avisar a través de l'aplicació WhatsApp a tots els seus contactes la trista notícia. En pocs dies vaig rebre nombrosos missatges molt afectius de condols, però un va ser el que sustenta el meu relat; em va contestar un jove anomenat Albert. Va dir que tenia alguna cosa molt important que comunicar-me respecte al meu marit, però que preferia dir-m'ho personalment i em demanava ser rebut a casa meva. Residia ell a Londres, però per la important notícia que m'havia de donar es traslladaria a Barcelona, lloc de la meva residència.
Van passar uns dies i finalment Albert va arribar a Barcelona. Ens vam reunir a casa meva i, amb un gest seriós, em va confessar que Raül no era simplement un gimnasta retirat i home negocis. Segons ell, el meu difunt marit estava involucrat en una societat secreta dedicada a la investigació de fenòmens paranormals. Vaig quedar atònita en escoltar això, ja que Raül mai no va esmentar una cosa així en els nostres anys junts.
Albert va treure de la bossa un antic diari que, segons ell, pertanyia a Raül. A les seves pàgines, es detallaven trobades amb éssers d'una altra dimensió i experiments que desafiaven les lleis de la física. La meva ment lluitava per assimilar aquesta revelació inesperada.
Seguint les pistes deixades per Raül, Albert i jo ens vam embarcar en una recerca que ens portaria a descobrir portals dimensionals ocults a llocs insospitats. La meva vida tranquil·la de vídua es va transformar en una odissea plena de misteris i perills. Em va dir que a Londres tenien un laboratori subterrani i que algun dia em mostraria coses sorprenents i difícils d'entendre.
A mesura que desentranyàvem els secrets de Raül, vaig comprendre que el meu marit no només va ser un atleta olímpic i un gran professional, sinó també un explorador del desconegut. El nostre viatge ens va conduir a un món on la realitat s'entrellaçava amb el que és sobrenatural, desafiant tot el que creia saber. El meu difunt marit era llicenciat en Química i Enginyeria aeroespacial.
Cada dia revelava nous enigmes, i jo, la Júlia, em trobava a l'epicentre d'una trama que anava més enllà de l'imaginable. La vida després de la mort de Raül es va convertir en una aventura que va desafiar les meves creences i em va submergir en un univers inexplorat que el meu marit havia mantingut en secret. La veritat, encara més sorprenent que la ficció, es desvetlava davant dels meus ulls. Però encara m'esperava una altra sorpresa:
Un dia aquell jove, en unes converses d'una certa intimitat sobre aspectes de la seva vida, em va confessar que ell era fill de Raül, però fins aquell moment em va amagar la veritat per ser fidel al secret que havia compartit i promès al seu pare. Les investigacions dutes a terme entre tots dos havien generat notables guanys i els permetien finançar nous projectes. Les patents dels seus invents i descobriments garantien el sosteniment del laboratori i de les persones que col·laboraven en una empresa secreta. Diversos governs internacionals eren els seus clients, per les singulars especialitats produïdes per l'empresa d’investigacions.
Passat un temps, la meva vida va fer un gir i a invitació del meu fillastre, vaig decidir traslladar-me a Londres per viure amb ell i amb la seva família; esposa i dues filles. Això em va permetre tenir la il·lusió i la joia de poder compartir la vida amb una nova família.

Comentaris

  • Sorpresa[Ofensiu]
    Prou bé | 05-12-2023

    En aquest relat has deixat el que ara en diuen "zona de confort" i has descrit, molt bé, una història fantasiosa i aventurera.
    Algun petit tret, especialment al final, t'ha fet retrobar el teu estil amable i joiós.
    Amb total cordialitat

l´Autor

Foto de perfil de Rafael P. Lozano

Rafael P. Lozano

43 Relats

80 Comentaris

18212 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Nascut a 1948, de ben petit hi havia sentit una gran afecció per escriure relats i històries fantàstiques. Més endevant, la feina i altres afeccions artístiques, van apartar-me d'aquesta pràctica,malgrat que sempre que he tingut ocasió aprofito per expressar-me mitjançant la paraula escrita. Des de 1974 escric un diari personal, fidel company dels meus pensaments i testimoni de la meva memòria.

Adreça electrònica:
pescador.rafael@gmail.com