La serp amb plomes d'àngel

Els déus de l'atzar m'han dut fins aquest parany fred, isolat, comparable a l'avern. Desconec els motius de tanta mala fortuna, però mirarem de sortir-nos-en de la millor manera possible, tot i saber que això em comportarà un treball no desitjat.
No pots queixar-te, altres han tingut una sort més perversa que la teva. El teu destí esdevindrà etern, intemporal, tothom sabrà de tu, encara que mai t'haurà vist.
Jo vivia dins l'etern, i això no tenia res de pervers, no em calien promeses de temps millors, jo no coneixia el pas dels dies i ara em parlen veus que no sé reconèixer, d'un lloc on el temps sí que existeix. No puc dir-me boig, en el meu estat encara eteri, tot i ser carn i ossos, no puc dir que em cregui que el meu futur serà gloriós, com em planteja aquell que em parla.
Has de ser més coratjós, la teva sort és més gran que no vols veure. Et dic ara que patiràs, però tot serà a fi de bé. El teu futur i llegat duraran mil·lennis, i el teu nom serà un mirall d'inspiració i el patrimoni de molta gent, després de la teva mort.
Així doncs, esdevindré mortal! No hi sé veure cap avantatge en aquesta vida efímera que em proposes, àngel celestial, imagino.
Així és com som reconeguts els meus; que també són els teus. No ho oblidis mai, tu ets fill de Déu, i com aital viuràs, i per això també, moriràs.
Galdosa vida em proposes, àngel del pare.
El teu destí serà alliberar al poble oprimit, una noble causa.
Sigui, doncs, ja que no tinc cap altre remei, que el pas sigui ràpid.
A la fi, ho viuràs com qui es veu un got d'aigua.


La Terra és un món hostil, el noranta per cent del planeta està dominat per un sol govern, tirà, dèspota. Originari de les terres que els mars separen, no creu en futurs ni aventures fora de la pròpia existència en aquest món. La llibertat d'expressió no està contemplada per la classe dirigent, que sosté el control total sobre una població que, en una gran part, se sent aclaparada per la fam. Ningú parla dels drets humans...

Dins les fronteres del gran imperi, en un petit poble perdut de la selva, a l'antiga terra dels homes del blat, i en un curiós estret continental anomenat Mesomèrica, una mare primerenca inseminada artificialment, la Maria, empeny amb força. El seu veí i amic, el José, prega als déus maies perquè el fill, que adoptarà i considerarà com a un altre dels seus, arribi al món en perfecte estat de salut.

A l'horitzó encara fosc, tres estels en conjunció senyalen por on ha de sortir el sol del nou dia, el primer de la nova era d'Aquari.
-Ànims, Quetzalcóatl, que ja arribes...

Com a mínim, el nom és original; "serp emplomallada". No em diran "el que ha de venir", com aquell que varen enviar abans... Espero sortir-me'n millor!