La sabata

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
LA SABATA

No hi havia horitzó més enllà d’aquell l’estiu. Era natural que la nena de ciutat sumés els seus vuit anys als dels nens del poblet on passava les vacances a Cantabria.
A cinquanta metres d’on vivia, s’alçaven dos noguers immensos flanquejant el camí cap uns camps de panís. Els noguers pertanyien a una vella rondinaire, que els podia veure des de la finestra estant.
La nena de ciutat, entre moltes coses, va aprendre que les nous maduren en pocs dies dins un farcell d’herba seca. Se’ls badava la pell verda que surt amb facilitat.
Com finals de juliol la nena ja havia espuntat les vambes que la mare li havia preparat, no va tenir altre remei que posar-se per cada dia les sabates de mudar de xarol.
Una tarda, començant ja a fosquejar, uns quants nens es reuniren sota els noguers. Els alts s’ajudaven per enfilar-se a les branques i fer caure les nous, que els altres collien de terra.
De sobte, un crit increpador els va alertar. La mestressa dels noguers, enfurismada, corria cap a ells enlairant un bastó.
Fugiren disparats cap els conreus, la vella cridant al seu darrere.
Els peus els tocaven el cul.
En la carrera desesperada, a la nena li va saltar una sabata, però va seguir corrent esfereïda per la vella que persistia a seguir-los.
Com fures s’endinsaren al panís a banda i banda del camí. La nena restà al costat d’un noiet més gran a qui li sortia sang d’una pelada al genoll.
El nen va guipar la vella fent guàrdia al camí amb la sabateta a la mà; prova inequívoca de qui era, al menys, un dels lladres.
Per tornar a casa, haurien de sortir per l’altra banda del camp. Els tocaria, però, travessar el riu.
Era fosc.
El corrent, tan divertit de dia quan hi atrapaven crancs, es veia ara amenaçador. La nena tremolava. Compadit, el nen se l’enfilà a collibè per travessar-lo.
Els de casa l’esperaven fora amoïnats. La nena se’ls abraçà plorant.
Més per riure que per escarment, li proposaren d’anar a demanar la sabata a la vella. S’hi va negar en rodó!

Anna R.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: