Cercador

Llista categories

La roca del temps

Un relat de: Bonhomia

Buscant la llibertat,
buscant una llibertat,
vaig perdre els sentits,
vaig perdre la meva llibertat.

La meva vida es va convertir
en un no fer passos,
en una roca del temps.

Près de la substància enganyosa,
volia assolir un poder.

Près de la substància de la gran mentida,
em volia redimir.

Ara busco,
marcant passos malalts,
una sortida,
una sortida que permeti
que brilli el sol normalment,
per assolir el poder de la raó,
per trobar la necessitat vital de la vida.

En aquest desert d'esperances,
em cremo i em gelo,
però busco una altra llibertat,
la de l'ésser natural.

Si per alguna cosa tot això fallés,
seguiré, pas a pas,
una vida podrida cercant,
més enllà de la realitat,
una imaginària llibertat.

I si no falla,
vull veure amb els meus ulls
cada tros de llum,
vull sentir amb les meves orelles
cada tonalitat específica.

Cadascú és cadascú,
i a mi m'ha tocat aquest camí.

Ara,
com a individu,
vull ser lliure,
contemplar la finíssima veritat.

Comentaris

Afegir comentari

Desert d'esperances...?[Ofensiu]
- | 15-10-2008 | Valoració: 10
Tens les idees clares, saps el que vols, i sobretot, tens paciència. Crec sincerament, que vas en molt bona direcció per arribar a la sortida que busques.

"Si per alguna cosa tot això fallés
seguiré, pas a pas...
I si no falla
vull veure
vull sentir
Ara,
vull ser lliure."

Això resumeix, per mi, la clau d'aquest poema; l'esperit lluitador, la confiança en tu mateix, Sergi...

Una abraçada

Rosella
la llibertat [Ofensiu]
ESTEL | 15-10-2008 | Valoració: 10
es trova quan estàs agust am tu mateix, quan no et fa falta ningú per agradar-te. quan fas el que penses que està be i t´agrada. La llibertat
és un mateix, gaudint de tot perquè la teva companyia és prou forta per fer i desfer, per donar i no tenir la necessitat de rebre. Donar gaudint, rebre amb tots els sentits

tu bé ho dius

"vull veure amb els meus ulls
cada tros de llum,
vull sentir amb les meves orelles
cada tonalitat específica."

"vull ser lliure,
contemplar la finíssima veritat"

amb tota la teva sensibilitat veure, escoltar, sentir, tocar ....tota la essència.

i quan la trobis ja em diràs com fer-ho

un petó enorme
Amb aquest poema [Ofensiu]
J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 15-10-2008 | Valoració: 10
definitivament t'incloc en els meus preferits. Gràcies per delectar-me amb els teus poemes.
Un abraçada

J. Lluís Cusidó i Ciuraneta
Bé que ho saps ,[Ofensiu]
Melcior | 14-10-2008 | Valoració: 10
ón acaba la teva propia esclavitud , l' incertesa
el teu mar de dubtes , l ' inseguretat , allà és justament , on comença el principi de la teva llibertat . Però la llibertat no ve regalada , s' ha de ser savi i astud per conquerirla poc a poc i sense recular , ni perdrent un xic .
Endavant!
COM SEMPRE[Ofensiu]
EULALIA MOLINS ARAGALL | 14-10-2008 | Valoració: 8
Un relat molt agradable, molt adient per la lletra d'una cançó.

Valoració mitja: 9.6

l´Autor

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515436 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Afegir a preferits

Biografia:

L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >