La revelació

’’Ja n’estic fart de la discussió! Ni l’ou ni la gallina, el primer van ser un parell d’ous, els d’un gall. El primer gall, el gall pare totpoderós que estava sol i avorrit en mig del no-res, va fer-se un pet. D’aquest pet universal venim tots els galls, les gallines i els ous, i tot el que ens envolta. Que després surten eixelebrats parlant del Big Bang i que si abans no hi havia res, o que sí que hi era, però pel cas, com que no ho podem mesurar, com si no hi fos. I que l’univers s’expandeix eternament o que acabarà contraient-se. Tant hi fa, venim de la merda del gall còsmic que s’escampa i tot ho omple.’’

M’he llevat amb mal de cap i amb la impressió d’haver tingut un somni revelador, però no els recordo mai els somnis. Tot i que tinc la sensació que se m’escapa alguna cosa transcendental no puc entretenir-me amb cabòries. Soc un home assenyat i m’agrada pensar que toco de peus a terra. I, justament avui, he de presentar la conclusió definitiva de les investigacions que he dirigit sobre l’origen de l’Univers, en sessió extraordinària, a l’Assemblea General de les Nacions Unides.

He decidit anar caminant des de l’hotel on m’estic, que no cau gaire lluny de l’edifici de l'ONU, per esbargir-me de l’estranya sensació que m’ha deixat el somni i poder estar ben concentrat i tranquil a l’hora de revelar la veritable naturalesa del Cosmos. Al carrer fa molt fred, fins i tot per ser un divuit de gener a Nova York i, sobretot, fa una olor rara i molt inusual, que em fa pensar en els galliners de la masia dels avis.

Un cop a dalt del faristol a la gran sala de l'Assemblea General, plena fins a la bandera -em permeto aquesta petita broma privada per a fer-me passar la por- i després de la presentació de rigor -tothom sap que avui i aquí desvelaré l’origen de tot- espero que s'esvaeixi la remor i, quan s’ha fet un silenci tan profund com el de l’espai exterior, començo el meu discurs. Senyores i senyors... l’Univers és l’expansió del pet d’un gall. I put.