Rros de la casa de Pi, a l’extrem exterior del Braç del Cetaure, quan les coses van començar a torçar-se i ni ell s’ho hauria arribat a imaginar mai: ni ell ni ningú!

Un relat de: Nicolau Poncell i Garcia
Malgrat no ser l'hereu de la cent-mil·lenària Casa de Pi, el jove Rros, havia arribat al tron de l’imperi Epir què dominava una dotzena de sistemes habitables als afores del Braç del Centaure. El destí i la bona fortuna havien promogut el tretzè dels aspirants, després que tots els seus predecessors haguessin anat desapareixent de manera gradual i fortuïta. Cent mil anys de bagatge asseguren un funcionament eficaç i eficient del sistema: sense fissures, sense dubtes, sense errors. Era un bon gestor, sever i equànime, prudent en la derrota i magnànim en la victòria, cosa que feia que fins i tot els enèmics arribessin a apreciar-lo.


Expandir un imperi per l’espai no és una cosa fàcil, ni barata, ni ràpida. Es va fent de mica en mica. És molt complex de mantenir i governar, sobretot per les qüestions de l’espai temps, tot i que tants milers i milers d’anys d’evolució ajuden a reduir aquests problemes; de fet cada cent anys hi ha un salt tecnològic que duplica la velocitat i divideix per deu el cost energètic. Però, bàsicament, els Sistemes evolucionen aïllats sota un Patró comú establert per la Metròpoli i, de tant en tant, algun es desvia del camí.


En un sistema a prop del límit de l’Imperi i a un mes de distància el primer dia dels fets, durant uns quants mil·lennis i discretament, s’havia desenvolupat una cultura què havia fet contacte amb bàrbars dels què gairebé res se’n sabia als palaus de la capital: fins que el recaptador d’impostos va alertar que es negaven a pagar mai més, en nom de la República. L’emperador Rros, bragat en moltes batalles contra les ànsies de llibertat, va menar la primera flota contra els rebels què, per sorpresa i contra tot pronòstic, va ser derrotada. En va menar fins a tretze per a aconseguir doblegar aquella resistència impossible, i va cobrar els impostos, després d’haver esgotat gairebé tots els recursos de l’imperi, sense saber que la República esmolava les ungles mentre els seus ulls l'observaven, i encara pensava que estava de sort.

Comentaris

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats