Caront

L’Elon, com la resta dels membres del Club, sempre ha cregut que se’n sortiria de tot. Pertany a una organització secreta formada pels homes més rics del món: Els homes del Club del Dòlar. Tenen un fetitxe que comparteixen, tots conserven el primer dòlar que van guanyar. El conserven com si els hi anés la vida, com si tota la seva fortuna en depengués, com si els protegís contra qualsevol mal. I en realitat, alguns d’ells, ho creuen. Però, ai las! No hi ha res que duri per a sempre, per més poder que hom pugui tenir. Arbres més grossos han caigut i si no que li preguntin a Juli Cèsar o a Napoleó.


Ni la imaginació més febril ni el deliri més surrealista no va ser capaç de preveure els veritables efectes del canvi climàtic. Ni l’abast real i les terribles conseqüències que arriben a tot arreu i a tothom. I l’Elon mai havia pensat que dependria d’algú com jo, vell, lleig i esparracat. En unes altres circumstàncies no dubtaria en fer la meva feina, però aquest és un cas especial. M’ha ofert una muntanya de diners i, fins i tot, «el dòlar», com si fos res especial. Però ves que em fa gràcia no obrir aquest pany tan sofisticat que té i deixar-lo tancat a casa seva. Així que marxo amb la barca mentre el nivell de l’aigua continua pujant i els «dòlars» ja no tenen cap valor.