La princesa de la piga

La princesa dels cabells rinxolats i la piga grossa a la galta dreta ja mai tornarà a somriure, a escriure poemes bonics, a fer-me pastissos gegants de formatge i a dir-me que sóc una bleda i que tan sols sé escriure sobre coses tristes i melancòliques.

Avui ha decidit que ja no val la pena estar-se més aquí. Les pors, la pressió i els misteris de la seva innocent i jove ànima li han guanyat definitivament la partida. Justament l’últim dia de l’any.

Aquí hi fa massa fred, ho sé de sobres. Sempre n’ha fet, però cal abrigar-se bé per no defallir en tots els intents, per enèsima vegada li repeteixo, encara que com sempre en farà cas omís.

Tan sols em consola el moviment autòmatic prement el play i deixant sonar la bonica veu dolça: “Si me’n vaig abans que ho facis tu, no feu gaire dol i prepareu-vos un sopar espectacular com si fos Cap d’Any...*”

Així ho farem, bonica. Et recordarem sempre amb una gran rialla.