Cercador
La porta de l'infern
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
La porta de l’infern
Arribo al meu destí després d’hores de carretera i nit. Voldria no sentir-me observada, però és inevitable, encara que arribi i sembli que tothom estigui sumit en el seu son més profund, tinc la necessitat de caminar ràpid i cercar refugi.
Vull trobar el meu apartament sense donar gaire voltes. Desitjo passar desapercebuda, ser invisible i ni tan sols fer cap mena de soroll. És irracional.
Tot comença per recordar que em trobo en un lloc de pas de mala mort. No veig a ningú, tot i que el cor se m’accelera. Hi haurà algú?
Entro dins del recinte després de travessar el pati a la llum del fanalet central que fa pampallugues. Hi ha Lluna nova i no s’hi veu. Veig al final del passadís, la porta al meu refugi. Paradoxa. Em sento alleugerida quan arrenco a córrer mentre agafo amb la mà esquerra les claus per poder obrir la porta tan bon punt em planti davant. Tinc ganes d’estirar-me i trobar-me en pau.
Estic a punt d’obrir la porta quan algú emergeix de la penombra. Ni el distingeixo. M’espanto, però no puc cridar. Tinc por, vull escapar i paralitzada, caic a terra.
Mentre noto la sorreta dins dels ulls, encara tinc temps de pensar mentre m’arrosseguen estirant-me pels peus que a la Terra no hi ha lloc per al cel; que em trobo a la porta de l’infern. Preferiria la indiscreció de trencar el silenci per una rialla estrident que em deixés sorda per sempre més.
Pseudònim:
Ferotge Fèmina
Arribo al meu destí després d’hores de carretera i nit. Voldria no sentir-me observada, però és inevitable, encara que arribi i sembli que tothom estigui sumit en el seu son més profund, tinc la necessitat de caminar ràpid i cercar refugi.
Vull trobar el meu apartament sense donar gaire voltes. Desitjo passar desapercebuda, ser invisible i ni tan sols fer cap mena de soroll. És irracional.
Tot comença per recordar que em trobo en un lloc de pas de mala mort. No veig a ningú, tot i que el cor se m’accelera. Hi haurà algú?
Entro dins del recinte després de travessar el pati a la llum del fanalet central que fa pampallugues. Hi ha Lluna nova i no s’hi veu. Veig al final del passadís, la porta al meu refugi. Paradoxa. Em sento alleugerida quan arrenco a córrer mentre agafo amb la mà esquerra les claus per poder obrir la porta tan bon punt em planti davant. Tinc ganes d’estirar-me i trobar-me en pau.
Estic a punt d’obrir la porta quan algú emergeix de la penombra. Ni el distingeixo. M’espanto, però no puc cridar. Tinc por, vull escapar i paralitzada, caic a terra.
Mentre noto la sorreta dins dels ulls, encara tinc temps de pensar mentre m’arrosseguen estirant-me pels peus que a la Terra no hi ha lloc per al cel; que em trobo a la porta de l’infern. Preferiria la indiscreció de trencar el silenci per una rialla estrident que em deixés sorda per sempre més.
Pseudònim:
Ferotge Fèmina
Comentaris
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 18-12-2023
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIV Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
293666 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!