Cercador
La poma caramel·litzada
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
La poma caramel·litzada
Eren el grup perfecte: en Pol, la Nua, la Xènia i els enamorats d'en Jordi, l’Àngels. Tothom tenia enveja de la seva amistat i ells estaven molt orgullosos d’haver format aquell vincle després de tants anys.
El que enfortia la relació eren les seves tradicions. Cada 15 de desembre, el dia de la patrona del poble, pujaven a la roda de fira i es feien una foto a les 12 hores de la nit. Aquell any, però, no va sortir com ho planejaven.
La colla va passar la tarda a la fira. L’organització se superava any rere any afegint atraccions genials. Tot plegat, amb els llums de colors, la música, l’olor de xurros amb xocolata i les rialles de la gent, aquell lloc semblava el paradís.
Els amics van muntar-se a totes i cadascuna de les atraccions: les muntanyes russes, la granota, els autos de xoc, d’entre una llarga llista. No va ser fins a la casa del terror quan es van separar. En Jordi i la Xènia no volien entrar-hi i van acordar esperar-los a la sortida. Mentre la parella feia temps, en Pol, la Nua i l’Àngels s’ho estaven passant bomba fugint del petit Chucky.
El trio va sortir després d’una mitja hora plena d'ensurts i adrenalina, però no va trobar els seus amics. Els van trucar i cridar sense parar, però el bullici impedia que s’escoltés alguna cosa. La mitjanit s’apropava i els grups no es trobaven enlloc.
En Pol va pensar que la millor idea seria esperar al costat de la roda de fira, ja que allà es trobarien tots a fi de complir la tradició. Tot i això, el temps passava i ningú apareixia. La Xènia va proposar pujar-hi igualment, des d’allà dalt potser els veurien.
Amb una aura trista, els tres amics van seure i van començar a enlairar-se. Amb gran sorpresa, la Nua va assenyalar-los exaltada. Tots tres van dirigir les seves mirades a la guingueta de pomes caramel·litzades, descobrint un fet impensable: en Jordi i la Xènia, després de compartir una mossegada a la poma, es van fer un dolç petó.
—Això no forma part de la tradició –va exclamar l’Àngels a punt de plorar.
Pseudònim:
skky
Eren el grup perfecte: en Pol, la Nua, la Xènia i els enamorats d'en Jordi, l’Àngels. Tothom tenia enveja de la seva amistat i ells estaven molt orgullosos d’haver format aquell vincle després de tants anys.
El que enfortia la relació eren les seves tradicions. Cada 15 de desembre, el dia de la patrona del poble, pujaven a la roda de fira i es feien una foto a les 12 hores de la nit. Aquell any, però, no va sortir com ho planejaven.
La colla va passar la tarda a la fira. L’organització se superava any rere any afegint atraccions genials. Tot plegat, amb els llums de colors, la música, l’olor de xurros amb xocolata i les rialles de la gent, aquell lloc semblava el paradís.
Els amics van muntar-se a totes i cadascuna de les atraccions: les muntanyes russes, la granota, els autos de xoc, d’entre una llarga llista. No va ser fins a la casa del terror quan es van separar. En Jordi i la Xènia no volien entrar-hi i van acordar esperar-los a la sortida. Mentre la parella feia temps, en Pol, la Nua i l’Àngels s’ho estaven passant bomba fugint del petit Chucky.
El trio va sortir després d’una mitja hora plena d'ensurts i adrenalina, però no va trobar els seus amics. Els van trucar i cridar sense parar, però el bullici impedia que s’escoltés alguna cosa. La mitjanit s’apropava i els grups no es trobaven enlloc.
En Pol va pensar que la millor idea seria esperar al costat de la roda de fira, ja que allà es trobarien tots a fi de complir la tradició. Tot i això, el temps passava i ningú apareixia. La Xènia va proposar pujar-hi igualment, des d’allà dalt potser els veurien.
Amb una aura trista, els tres amics van seure i van començar a enlairar-se. Amb gran sorpresa, la Nua va assenyalar-los exaltada. Tots tres van dirigir les seves mirades a la guingueta de pomes caramel·litzades, descobrint un fet impensable: en Jordi i la Xènia, després de compartir una mossegada a la poma, es van fer un dolç petó.
—Això no forma part de la tradició –va exclamar l’Àngels a punt de plorar.
Pseudònim:
skky
Comentaris
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 14-12-2023
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIV Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
298159 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!