Cercador
La pols de Miguel Àngel: Un conte del Brasil
Un relat de: Eric MartinezEra el moment d'acabar amb aquesta història, i la saga només acabava de començar...
-És el teu aniversari, veritat? Que casualitat, també és el meu... On tens el meu paquet, noi?
La mirada de Miguel Àngel es perdia entre l'obscuritat de la nit, i es barrejava entre la sang que queia de les ferides del seu cap, ocasionades pels cops que el sergent Gonzalo li havia propinat.
La raó per la qual Miguel Àngel es trobava a la favela de Rochina és molt senzilla... Vivia allà, ocupava una de les xaboles que componien aquell terreny de Rio de Janeiro.
La raó per la qual Miguel Àngel es trobava davant l'església Tabernaculo da Restauração a les tres de la matinada, es devia al fet que Gonzalo, un policia que tenia per decret ètic, moral i professional, protegir la gent, l'havia tret del llit, no per felicitar-lo, sinó amb l'objectiu de rebre la dosi de cocaïna diària que ''Santa Claus'' el narcotraficant que l'untava setmanalment, li havia proposat com a part del tracte.
- On tens el paquet?
En Miguel Àngel pensava en el temps passat, en com Santa Claus havia picat a la seva porta, i l'havia proporcionat il·lusions que només un infant com ell, era capaç de creure's...
Ara ja no importava res, tot havia acabat...
- On està? Òstia puta!
Va dir Gonzalo traient la pistola i apuntant-lo...
En Miguel Àngel es va ficar la mà a la butxaca, i va allargar-li un petit paquet de pols blanc al sergent.
- T'ha costat, collons...
El sergent va obrir ansiós el paquet, i sense contemplacions va esnifar l'interior d'aquest...
Una ganyota d'incredulitat es va dibuixar al rostre del defensor de la llei...
Va provar la pols blanca, i contrariat es va dirigir a Miguel Àngel.
- Això és sucre.
El somriure del Miguel Àngel es va barrejar amb la sang resseca dels seus llavis...
Comentaris
-
Moltísimes gràcies![Ofensiu]Eric Martinez | 20-05-2020
Moltísimes gràcies Nil!
Un plaer ser llegit! -
Sucrós.[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 20-05-2020 | Valoració: 10
M'ha agradat el fet que tornis a ésser concís, crec que ací la rau la teva unicitat... El relat és fugaç i els fets es desgranen de manera molt entenedora, sense floritures, amb un final ensucrat. Nil.
-
Gràcies![Ofensiu]Eric Martinez | 16-05-2020
Moltissimes gràcies pels vostres comentaris!!!
❤❤❤❤ -
El·lipsi[Ofensiu]SrGarcia | 15-05-2020
M'hagués agradat que la sèrie "Contes del Raval" no s'hagués acabat mai, però el Brasil també és un bon lloc.
El relat està molt ben escrit, sembla una història que podria representar en Robert de Niro.
Com sols fer, el final és una potent el·lipsi, podem esperar moltes coses i cap de bona. -
El paquet de sucre.[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 15-05-2020 | Valoració: 10
Molt interessant i molt provocador. M'ha entretingut molt, des del principi al final, doncs és molt intrigant. És que ho relates tan bé, que em sembla original i real. Al final, el paquet de sucre, m'ha fet somriure un tant.
Saluts i cuida't...
PERLA DE VELLUT -
El paquet de sucre.[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 15-05-2020 | Valoració: 10
Molt interessant i molt provocador. M'ha entretingut molt, des del principi al final, doncs és molt intrigant. És que ho relates tan bé, que em sembla original i real. Al final, el paquet de sucre, m'ha fet somriure un tant.
Saluts i cuida't...
PERLA DE VELLUT
Valoració mitja: 10
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Contes de Santa Coloma: L'Home Falcó.
- Contes de Santa Coloma: la llum de la finestra
- Contes del Raval: Roig
- Contes del Raval: L'orfe ric
- Contes del Raval: Clau Tancada
- Contes del Raval: La sabatera del carrer Petxina.
- Contes del Raval: Els set desitjos de la nit de Sant Joan
- Contes del Raval: La Criolla
- Contes del Raval: Un conte de Gràcia
- Contes del Raval: Xocolata desfeta. (NOU)
- Contes del Raval: Plaga.
- Contes del Raval: Nit de difunts.
- Contes del Raval: El Regal
- Contes del Rabal: Insectes
- El nen que volía la lluna