La Pedry del bar del DA (Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya)

Un relat de: Magda Garcia
Fa anys que soc presencialment al DA. La meva feina és molt útil. Els arquitectes no ho preveien. Facilito l’accés al bar directament des de les escalinates. Valoreu-me. Crec que mereixo el vostre reconeixement. Soc la pedra que us aguanto la porta.

Jo em fixo en tothom. De fet me’ls miro de baix a dalt. Quan pugen i baixen les escalinates. N’hi ha que passen pel meu costat intentant no entrebancar-se amb mi. D’altres, més educats, em respecten i procuren passar pel meu costat sense molestar-me.

Tot això ho veig des de la porta on visc perquè no m’he mogut d’aquí d’ençà que varen fer les obres.. I és que les pedres, i sobretot les que evitem que les portes es tanquin, tenim dret a una vida digna. O no?

Pseudònim : Pedry Porta

Comentaris

  • felicitats pel relat[Ofensiu]
    Atlantis | 29-04-2023

    M'agrada que parlin les pedres o bé parlar amb elles. Tinc un poema que es titula: parlant amb una pedra.

    Felicitats pel premi.

l´Autor

Foto de perfil de Magda  Garcia

Magda Garcia

123 Relats

376 Comentaris

28362 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
Vaig néixer i visc actualment a Rubí. Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions i crear personatges que mereixen volar per sí mateixos.

He guanyat el primer premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya (abril 2023) i el 1er Premi de Narrativa del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges Sant Damià i Sant Cosme de Sarral (Conca de Barberà) els anys 2022 i 2023.

També tinc un parell de contes publicats a l'Argentina i he estat finalista de diferents concursos.