La Pedry del bar del DA (Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya)

Un relat de: Magda Garcia
Fa anys que soc presencialment al DA. La meva feina és molt útil. Els arquitectes no ho preveien. Facilito l’accés al bar directament des de les escalinates. Valoreu-me. Crec que mereixo el vostre reconeixement. Soc la pedra que us aguanto la porta.

Jo em fixo en tothom. De fet me’ls miro de baix a dalt. Quan pugen i baixen les escalinates. N’hi ha que passen pel meu costat intentant no entrebancar-se amb mi. D’altres, més educats, em respecten i procuren passar pel meu costat sense molestar-me.

Tot això ho veig des de la porta on visc perquè no m’he mogut d’aquí d’ençà que varen fer les obres.. I és que les pedres, i sobretot les que evitem que les portes es tanquin, tenim dret a una vida digna. O no?

Pseudònim : Pedry Porta

Comentaris

  • felicitats pel relat[Ofensiu]
    Atlantis | 29-04-2023

    M'agrada que parlin les pedres o bé parlar amb elles. Tinc un poema que es titula: parlant amb una pedra.

    Felicitats pel premi.

l´Autor

Foto de perfil de Magda  Garcia

Magda Garcia

147 Relats

489 Comentaris

38761 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Vaig néixer i visc actualment a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos.

He guanyat el primer premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya dos anys consecutius (abril 2023 i 2024) per votació popular del personal de l'administració.

També he obtingut el 1er Premi de Narrativa del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges Sant Damià i Sant Cosme de Sarral (Conca de Barberà) dos anys consecutius (2022 i 2023).

Tinc un parell de contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, un relat penjat al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.