La patronada encalçada

LA PATRONADA ENCALÇADA

un brut cel escalfa plates enrunades
per la son d’àngels rucs que no tornaran
amb la comtessa de dinamarca a la butxaca
camina errant somniant i bavejant
un fill trist... d’un temps trist
sota un cel gris...
que s’infla d’esperança, quan cauen joies i venjança
d’un déu malferit
el que va dur l’ocell de l’última derrota
va ser l’apassionat avió gris i taronja
amb dimonis encantats, suc de plàtan triturat
en beuratges de mel, maduixa i sucre arrebassant
les pedres, roques mortes de muntanya,
de neus i glaç que a sota amaga el cavall enfonsat

d’un infern avern del panunivers
amb platges enterrades
sota mars massa salades
i bassals de glòria que corren amunt i avall
pel cel, del soterrani d’aquell infern,
cremat d’arbres
herba amb salsa
deliris amagats i somnis oblits oblidats
per algú... per algú...
que tenyeix la bruna espasa
encantada per l’angoixa del meu combat
que ara és fruit, que ara és fruit,
que recullo en el meu viatge
doncs el que explico és el que he fet i és el que em pertany



Sergi Elias
- data desconeguda -