La nostàlgia avançada

Jo diria que el foc continua sent aquí, dins teu, i que escrius poemes meravellosament. Com corre el temps, tan ràpid es construeix el passat, que quan mirem enrere ens cau com una llossa al damunt, del que ja mai més podrà ser, per molt que ho recordem. Això és el que m'has transmès

Bona vesprada, Atlantis: Gràcies per la teua opinió sobre el meu poema "Tot plaer".
Una abraçada.
Cordialment.

No es veritat que ara no puguis ni sàpigues escriure un poema.
Ens acabes de regalar un !
Només "la nostàlgia avançada" del títol i en l'estrofa del poema ja justifica un m'agrada.
Amb total cordialitat

Món avi que al se'l sia, deia que un foc fa molta companyia, és com meditar i entrar en estat alfa en la quan deixes que els pensaments passin...En el teu passin recordant-nos moments de joia i nostàlgia.

instants, com el que tan bé ens descrius en aquests versets nostàlgics. El foc no queda tan lluny, ha estat ell qui t'ha permès d'escriure aquest poema perquè, com el foc, ens fa espetarregar l'ànima.

La veritat, aquest poema que he intentat comentar-lo, no sé com començar, però m'ha agradat com el planteges.
Si és biogràfica, com dius, veig la nostàlgia que a poc a poc avança.
No sé definir-lo més.
Gràcies per compartir.
Enhorabona, Atlantis.

Cordialment.

Un cantante a l’ahir, que encara regalima grats reccords. No passa res. El pasat sempre serà nostre. L’important és no perdre l’ara.
molte mercès pels teus bonics mots.