La mortificació de l'ànima

Un relat de: Bonhomia

Jo, a la meva ànima,
ja no la vull per a res.
És un sistema contaminat.
I va néixer contaminat.

Què us podria dir,
de la meva ànima,
que fos reconfortable?
Res.

La meva ànima és buida,
i tot i això,
la segueixen fuetejant.
Però qui?
Reis i reines,
ànimes en pena,
monstres venjadors,
esclaus de l'antiguitat,
moderns reformistes,...
I tot això
perquè no estan d'acord amb mi.

El meu cos va aguantant,
però li falta marxa,
moviment,
però tal vegada no ho necessito,
això.

T'envio una flor amb un segell,
a tu,
que no m'has torturat l'ànima,
per no fer-me més mal,
i ajudant-me a ésser humà,
gràcies.

La part podrida...
la deixarem estar.

Comentaris

  • Júlia Vic | 22-04-2007 | Valoració: 9

    Aquest poema m'ha agradat molt més que aquell relat de la polla tova o dura. Potser estaves igual de capficat els dies que els vas escriure, però no ha estat tan dur, encara que deu n'hi do. Animat xiquet, que son dos dies i la meitat plovent (els darrers, al menys) Una abraçada, JV

  • No et deixis contaminar[Ofensiu]
    Naiade | 20-04-2007 | Valoració: 10


    Ben escrit però trist. Cap anima neix contaminada, en tot cas ens la van contaminant o ens abandonem al patiment. Tots tenim una cosa o altre que ens mortifica, però hem de plantar-li cara a tot el que ens vol fer mal, buscar un escut protector que no permeti que ens entri dins. Sé que de vegades es difícil, però encara que estem cansats, no hem de parar mai de caminar cap endavant.
    Em va alegrar el que em vas dir en el teu últim coment, encara que això de més o menys i l'illa deserta... fa pensar que no és del tot perfecte, però com be sabem, la perfecció no existeix i si vols que t'ho digui, crec que tampoc ens agradaria, acabaria avorrint-nos.
    A veure si et deixes veure per la paradeta de St. Jordi.

    Una bona abraçada desitjant-he el millor.

  • Sergi[Ofensiu]
    gypsy | 17-04-2007 | Valoració: 10

    em sap greu, voldria animar al protagonista del teu poema, però molt em temo que aquesta mortificació, quan s'enceta ja no té aturador.
    De tant en tant, algun descans que ens permet respirar una mica del oxigen que tenim assignat i anar directe capa a l'abisme a gambades o a saltirons, de fet què importa, oi?

    petons.

  • colpidor, com sempre[Ofensiu]
    GTallaferro | 09-04-2007 | Valoració: 10

    un poema amb molta força, tot i que discrepo amb la idea central. Una persona que tingui l'ànima buida és impossible que pugui escriure i reflexionar com ho fas tu.

    Un petó ben gran!!!!!

Valoració mitja: 9.75

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513845 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.