Cercador
La Mort
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Sempre s’ha dit que la mort és de color negre. Lletja, llefiscosa i traïdora; malèfica i venjativa; trista i ploranera. L’han associat tot sovint amb la nit més fosca, sense lluna ni estrelles; amb tempestes agressives de llamps i trons; amb riuades descomunals.
Tot això, no és cert. Ho vaig sentir l’altra dia quan passant pel davant del cementiri del meu poble, una curiositat més gran del normal em va fer desviar les passes del passeig quotidià. La remor dels xiprers moguts per l’oreig del vent a última hora de la tarda; la serenor dels milers de rostres reflectits en els retrats de cada nínxol; la fermesa immortal de dates gravades a la pedra; les flors de molts colors, col·locades amb amor i la llum del capvespre il·luminant a rajos intermitents i càlids el sacre lloc. Si, gaire bé sentia el xiuxiueig de les ànimes que havien donat la mà a la mort.
De la mort, és de l’única que te’n pots refiar: des del moment que naixem la tenim al costat. Serà la companya fidel que amb la seva infidelitat, farà l’impossible per emportar-se’t. Serà la amiga íntima que coneixerà totes les teves pors interiors i exteriors i et farà afrontar-les tant si com no. Serà l’amant seductor i agosarat que et durà a sensacions desconegudes. Seran els pares amorosos que indicaran el camí fins l’últim tram. Serà la bellesa que t’enlluernarà i et farà veure vides meravelloses. Serà atractiva i clara fins el punt de no poder recular. Serà bona i curosa oferint el consol dels desemparats i porucs. Serà alegre i riallera perquè el dolor que hi pugui haver, no sigui tan feixuc. Serà una nit de lluna plena on no hi hagi foscor i els estels es piquin l’ullet uns als altres. Serà la tranquil·litat d’un dia de primavera on el ventijol balla contra danses amb el blat i l’ordi ja crescut. Serà l’aigua de la font, fresca i clara, després d’una llarga caminada.
La mort ha canviat de color. La mort ja no és negre. La mort té el color de la vida.
Psudònim: L’Avi
Tot això, no és cert. Ho vaig sentir l’altra dia quan passant pel davant del cementiri del meu poble, una curiositat més gran del normal em va fer desviar les passes del passeig quotidià. La remor dels xiprers moguts per l’oreig del vent a última hora de la tarda; la serenor dels milers de rostres reflectits en els retrats de cada nínxol; la fermesa immortal de dates gravades a la pedra; les flors de molts colors, col·locades amb amor i la llum del capvespre il·luminant a rajos intermitents i càlids el sacre lloc. Si, gaire bé sentia el xiuxiueig de les ànimes que havien donat la mà a la mort.
De la mort, és de l’única que te’n pots refiar: des del moment que naixem la tenim al costat. Serà la companya fidel que amb la seva infidelitat, farà l’impossible per emportar-se’t. Serà la amiga íntima que coneixerà totes les teves pors interiors i exteriors i et farà afrontar-les tant si com no. Serà l’amant seductor i agosarat que et durà a sensacions desconegudes. Seran els pares amorosos que indicaran el camí fins l’últim tram. Serà la bellesa que t’enlluernarà i et farà veure vides meravelloses. Serà atractiva i clara fins el punt de no poder recular. Serà bona i curosa oferint el consol dels desemparats i porucs. Serà alegre i riallera perquè el dolor que hi pugui haver, no sigui tan feixuc. Serà una nit de lluna plena on no hi hagi foscor i els estels es piquin l’ullet uns als altres. Serà la tranquil·litat d’un dia de primavera on el ventijol balla contra danses amb el blat i l’ordi ja crescut. Serà l’aigua de la font, fresca i clara, després d’una llarga caminada.
La mort ha canviat de color. La mort ja no és negre. La mort té el color de la vida.
Psudònim: L’Avi
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!