La Mort del Perfectes (Montsegur 1244) SISENA PART

- Vina, seiem allà, al costat de la foguera. La humitat d'aquestes nits se'm fica al óssos. - En Guillem m'agafà del braç i m'inidcà una parell de pedres cobertes amb una pell de bé.

Un cop asseguts, em quedà mirant a en Guillem, tenia la vista clavada al foc que, com un peninent, es movia als nostres peus. Semblava preocupat, no tenia la mateixa mirada que pel matí.

- Bé,noi! Va, diga'm. Pregunta'm el que necessitis. - Va semblar despertar de cop.
- Aixó... jo... M'agradaria saber qui sou, perquè us persegueixen, què teniu de diferent amb els catòlics, perquè us dieu càtars, d'on veniu.
- Para, para! - Em mirà sorprès en Guillem. - Les preguntes d'una en una, sinó no puc respondre't correctament. - Em vaig disculpar - Està prou clar, però, que realment no saps res de res sobre qui som i la nostra situació. Intentaré explicar-t'ho lo millor possible. Començarem pel més bàsic: el nostre nom. De fet, el mot "càtars" és amb el que ens coneix el poble i part de l'esglèsia catòlica, ve de la paraula grega "cathar" i significa "els purs". Nosaltres ens considerem i anomanem senzillament: cristians. No creiem en l'Esglèsia Catòlica, ni seguim els seus preceptes ni les seves ordres. Nosaltres hem purificat el cristianisme original, l'hem depurat i l'hem fet nostre en una època on els catòlics s'han dedicat a enmagatzemar riqueses i repudiar als fills de Déu. Nosaltres vivim en comunitat, tot és de tots, ningú vesteix vestimentes més riques i suntuoses que els altres. No mengem ni carn, ni peix ni ous, doncs qualsevol ànima no perfecte pot haver-s'hi instal·lat per aconseguir trobar el bon camí.
- Reencarnació? Creieu en la reencarnació? - Havia sentit rumors sobre creences d'aquest tipus, però sempre lligades a relats de bruixes i bruixots...
- Sí, reencarnació. La nostra vida a la terra és una vida de repudi del cos i tot allò material, per això no anhelem riqueses. Estem aqui per cultivar la nostra ment i la nostra ànima, treballant-la perquè arribi a ser Perfecte i així, un cop morim, aquesta pugui anar a descansar amb Déu nostre senyor. Si quan morim, no hem arribat a ser un Perfecte, la nostra ànima es reencarnarà en un altre cos per tornar-ho a intentar una i altra vegada. L'ànima és esclava del cos, i l'hem d'alliberar.

Estava atònit, allò em sorprenguè inmensament, però encara quedava més, molt més.