Cercador
La mòmia de l'armari
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
La mòmia de l’armari
Feia quasi deu anys que havia mort la senyora Paula i, en Ramon, el seu net, va decidir restaurar la casa que li havia deixat en herència. Era una típica casa de pescadors ubicada en un poblet de Galícia, on de petit anava a passar les vacances d’estiu.
Els operaris de l’empresa constructora, en desmuntar el moble de fusta que hi havia encastat en una de les parets de la sala d’entrada, van descobrir un doble envà de totxanes. “Un bon amagatall! Ara trobarem l’olla d’or!”, varen exclamar tot fent broma. Però el que allí hi havia els va deixar petrificats, mai més ben dit, perquè era el cos d’una mòmia, i per la seva aparença física, sens dubte es tractava d’un home de mitjana edat, impossible de reconèixer perquè tenia la cara aixafada. La policia científica, tot i que tenia les seves sospites, després de fer les investigacions oportunes, va arxivar el cas per falta de proves.
A en Ramon, aquella troballa tan macabra el va transportar a un temps molt llunyà, i va recordar que quan era petit i feia enfadar la seva difunta àvia, la Paula, una dona de caràcter molt fort, aquesta sempre li sermonejava: “Ets igual de tossut que la mòmia del teu avi, al cel sigui i per sempre més”, afegia tot fent una petita rialleta. Però el més curiós i intrigant de tot és, que quan feia aquest comentari, sempre dirigia la mirada a aquella paret de la sala on varen trobar l’autèntica mòmia.
L’àvia d’en Ramon era vídua, així constava en el seu carnet d’identitat. De molt jove, el seu marit, que era pescador, va desaparèixer a plena mar en una gran tempesta. Després de molts anys desaparegut i no havent trobat les seves restes, les autoritats competents el van donar per mort. Va ser un cas molt estrany, es deia pel poble.
Aleshores, tot d’una, en Ramon va lligar caps; eren moltes les coincidències. Però, lluny de posar-ho en coneixement de l’agent de la comissaria, va emmudir, no va revelar els seus mals pensaments, possiblement ben encaminats. “A aquestes altures —es va dir— és millor no remoure el passat, deixar adormit el secret familiar. Indirectament encara en puc sortir escaldat.”
Pseudònim: Cortines de seda
Feia quasi deu anys que havia mort la senyora Paula i, en Ramon, el seu net, va decidir restaurar la casa que li havia deixat en herència. Era una típica casa de pescadors ubicada en un poblet de Galícia, on de petit anava a passar les vacances d’estiu.
Els operaris de l’empresa constructora, en desmuntar el moble de fusta que hi havia encastat en una de les parets de la sala d’entrada, van descobrir un doble envà de totxanes. “Un bon amagatall! Ara trobarem l’olla d’or!”, varen exclamar tot fent broma. Però el que allí hi havia els va deixar petrificats, mai més ben dit, perquè era el cos d’una mòmia, i per la seva aparença física, sens dubte es tractava d’un home de mitjana edat, impossible de reconèixer perquè tenia la cara aixafada. La policia científica, tot i que tenia les seves sospites, després de fer les investigacions oportunes, va arxivar el cas per falta de proves.
A en Ramon, aquella troballa tan macabra el va transportar a un temps molt llunyà, i va recordar que quan era petit i feia enfadar la seva difunta àvia, la Paula, una dona de caràcter molt fort, aquesta sempre li sermonejava: “Ets igual de tossut que la mòmia del teu avi, al cel sigui i per sempre més”, afegia tot fent una petita rialleta. Però el més curiós i intrigant de tot és, que quan feia aquest comentari, sempre dirigia la mirada a aquella paret de la sala on varen trobar l’autèntica mòmia.
L’àvia d’en Ramon era vídua, així constava en el seu carnet d’identitat. De molt jove, el seu marit, que era pescador, va desaparèixer a plena mar en una gran tempesta. Després de molts anys desaparegut i no havent trobat les seves restes, les autoritats competents el van donar per mort. Va ser un cas molt estrany, es deia pel poble.
Aleshores, tot d’una, en Ramon va lligar caps; eren moltes les coincidències. Però, lluny de posar-ho en coneixement de l’agent de la comissaria, va emmudir, no va revelar els seus mals pensaments, possiblement ben encaminats. “A aquestes altures —es va dir— és millor no remoure el passat, deixar adormit el secret familiar. Indirectament encara en puc sortir escaldat.”
Pseudònim: Cortines de seda
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
298159 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!