La mítica història d'Orfeu

LA MÍTICA HISTÒRIA D’ORFEU

Deixeu que us expliqui la meua història d'amor favorita de l’antiga mitologia grega. El llegendari Orfeu era fill del déu Apol·lo i de la musa Cal·líope. La seua fama provenia perquè era un jove amb extraordinaris dots musicals, tant vocals com instrumentals. El poder de la seua lira fins i tot captivava els mateixos déus de l'Olimp. Amb el pas dels anys es casà amb Eurídice, qui en certa ocasió trepitjà un escurçó i va rebre una mossegada que li provocà la mort. Orfeu embogí d'angoixa i s’entossudia a tocar cançons tan tristes que, amoïnats per la seua amargor, els déus li pregaren que davallés a l’inframón a cercar la seua estimada. Dit i fet, en un acte d’amor excels, Orfeu abaixà a les profunditats afrontant els perills. Amb els acords de la seua música amansí el temible Cerber, el gos monstruós de tres caps que vigila l'entrada als inferns. En acostar-se a la vora de l’Estígia, on esperava Caront amb el seu bot, entonà un cant tan encisador que aconseguí que el barquer s’apiadés d’ell i li oferís de creuar el riu de franc, sense haver de pagar-li el típic òbol dels difunts. Tan bon punt arribà a l’inframón, després d'un tens silenci, amb els ulls arrasats en llàgrimes, a fi de convèncer Hades i Persèfone que li permetessin retornar a la vida la seua esposa morta, Orfeu tocà una melodia tan sublim, que va commoure els déus. Consternats pel dolor del jove enamorat, li permeteren endur-se-la amb una simple condició. Li advertiren que havia de caminar cap a la sortida davant d'Eurídice, sense mirar enrere fins que els raigs del sol banyessin la dona. La parella s’afanyà a emprendre el camí de tornada, sortejant els perills que els assetjaven. Un cop al món exterior, quan Orfeu pensava que Eurídice ja estava fora de perill i es girà per estrènyer-la entre els seus braços, s’adonà esgarrifat que el peu del darrere encara estava a l'ombra. Llavors la seva estimada s’esvaí a l'aire, per sempre més.





Pseudònim: David de Mataró.