La meva habitació

Un relat de: Yáiza

"Quanta porqueria!" Això és el que diria ma mare, i com ella la majoria d'adults, si entrés aquí. "No és porqueria!" protestaria jo, tota ofesa, amb aquell to de <>.

Parlo de la meva habitació, és clar... aquí hi ha de tot. Des del més corrent, com ara els llibres de l'escola, llibres i més llibres, roba... fins a les coses més extravagants. D'aquestes últimes n'hi ha de dos tipus: les que tenen un lloc "legal" a l'habitació i les que no. Posaré exemples. Del primer grup, d'objectes extravagants, però en el seu lloc, els més representatius són els records de vacances (tant meves com de les meves amigues i amics), com un tambor de Tunísia (gràcies Alba!); una guardiola amb forma de vaqueta, de Barroera (eh, Marta!); fins i tot una "catximba" d'Amsterdam (creies que la faria servir, Gemma?). Les del segon tipus són més variades: un got del suc de taronja del matí, un paquet de galetes, l'antiestamínic per l'al·lèrgia, bitllets de tren, les claus, llibretes, discos, arracades,... la llista no s'acabaria mai!

D'acord, hi ha coses que és lògic que estiguin a l'habitació, l'únic problema és que jo tendeixo a acumular-les sobre la taula. Sort que és gran, que sinó hauria d'anar a fer els deures a una altra banda!

A part d'això hi ha dos focus d'acumulació de roba. La neta, sobre el llit, pot esperar dos dies a ser plegada o penjada a l'armari. I com dormo? Fàcil, la pila de roba es trasllada, una part sobre la taula i l'altra al respatller de la cadira. La roba que m'he de posar l'endemà, que he portat avui, o que vaig portar fa dos dies reposa fent una muntanyeta tèxtil sobre el piano. Bé, no és un piano, és un teclat electrònic, però actualment fa la funció més de penja-robes que de piano (m'he passat a la guitarra, que també ronda per aquí.)

El terra pot semblar una catifa de sabates i mitjons, habitualment desaparellats i bruts, i els llibres estan aparcats en doble fila a la prestatgeria que ja està plena a vessar.

En definitiva, potser la meva habitació, parlant clar i malament, és "un cau de merda", però jo m'hi sento a gust, ves, com a casa. És el meu refugi, i aquestes quatre parets m'han vist en tots els moment de la meva vida des dels vuit anys (fa vuit anys d'això). Això si.... tinc la sensació que començo a estar una mica apretadeta...

Comentaris

  • Està molt bé aquest descripció... ordenada, no pas com l'habitació, heheh.
    Jo amb la meva no sé com m'ho faig, per molt que l'ordeni, no dura ni 1 hora que torna a estar igual o pitjor que abans...en part la culpa és del meu germà (compartim l'habitació) que ho deixa tot en qualsevol lloc...

    És un bon relat, enganxa molt des del principi, i a més, sempre hi ha certa curiositat de saber com és l'habitació d'una altre. Aquest instint humà de xafardejar...

    No t'aturis

    Juseph

  • jo vull[Ofensiu]
    Perestroika | 14-09-2006

    veure el desordre...m'hi convides? Muaaaaà!

  • Reflexió[Ofensiu]
    Underneath | 16-06-2006

    Suposo que en el fons, per més que ens queixem del món, ens agrada, i per tant, la nostra habitació sempre acaba sent caòtica, per assemblar-se a la resta del món... és un microcosmos!!!!
    quin comentari més freak...

  • Yáiza[Ofensiu]
    Gemma34 | 09-04-2006

    dins del desordre tens el teu ordre.
    La meva mare, quan no feia el llit tenia maneres persuasives perquè això no passés.
    Quan arribava de l'escola, em trobava els llençols fora del matalàs, a terra!!

    Gemma34

  • Eis noieta![Ofensiu]
    Gorwilya | 22-03-2006

    Ara he vist el teu comentari, gràcies! El què hem deies de les faltes ja ho sé, és que moltes al escriure ràpid se'm passen per alt, o són que he teclejat malament. Si m'ho repaso unes quantes vegades les veig, però aquest relat va ser fet amb presses, i això de repessar... Però gràcies per dir-m'ho! ;P El què hem deies del llibre sé quin és, però no l'he llegit.

    L'he trobat divertit aquest relat, m'ha agradat! És una bona descripció. L'únic tros que em recorda la meva habitació, és el de tenir tot de coses amuntegades sobre la taula, que sembla que estiguin tirades, però estan en cert ordre... xD

    Et segueixo llegint!!

    Petons i una abraçada!

    Gorwilya

  • no se xq...[Ofensiu]
    Baiasca | 12-02-2006

    però em recorda tant a una altra habitació...
    és com si l'hagués escrit jo i tot! la meva pila de roba tb es trasllda del llit al terra continuament :P sobretot kuan me ne danar a dormir.
    jo tb vaig fer una descripció de la meva habitació... més recent per això, d'aquest any, em sembla k la publicaré tb...

    bueno... sento que hagis pensat k era veritat el meu text :S

  • Uf...[Ofensiu]
    Enús | 30-01-2006

    No sé a quina habitació em recorda la teva... ehem. Molt bona descripció molt gràfica!!!


    Salut!

  • Solidaritat desordenada[Ofensiu]
    Carme Dangla | 19-01-2006

    Fa un moment et comentava les nostres similituds respecte a les sensacions, saps que en el desordre també?
    Però suposo que aquí guanyo de llarg, però en gran part per culpa de la mare que guarda a la meva habitació -és la més gran- com una dotzena de bosses, caixes i maletes plenes de papers; i del pare que hi ha deixat taulers de fusta, carpetes din A1 amb planos i coses similars que no caben a cap armari i que les necessita massa sovint per posar-les a les golfes -que són de molt difícil accés.
    Amb aquest panorama suma-li més de 1.000 llibres, 22 metres -mesurats- de revistes en prestatges, sols em queda un metre de paret amb un quadre i una prestatgeria en miniatura amb figuretes.
    Però la taula. Sort que és enorme, en aquests moments hi veig-deixant de banda l'ordinador, la impressora, el teclat i el ratolí que és el seu lloc-, uns binocles, una grapadora, unes pinces, 5 tornavisos variats, un voltímetre, unes tisores, dos cutters, dos rotlles de cel·lo, tres tubs d'adhesiu, dues llanternes, un experiment de física a mig muntar, un rellotge de cuina, una caixa de cleenex, un pot amb alcohol, uns 25 llibres, inclosos uns deu diccionaris, dos parells d'auriculars, unes ulleres, una caixa d'agulles de cap, una altra de grapes, 4 pots buits, una funda d'ulleres, 5 CD informàtics, dos de música, dos arxivadors de CD de l'ordinador, dos porta CD, set llibretes, una vintena d'estris d'escriure, 4 gomes d'esborrar, una lupa, un disc dur portàtil, tres discos durs més sense connectar, mitja dotzena de cables variats, una agenda electrònica -amb la seva base i cables-, tres trencaclosques, un joc d'imants que em van portar els reis, un ou Kinder que no sé què hi ha dins; de papers no n'hi ha gaires, com un pam d'alt si fessin una sola pila, però estan dispersos, dos calendaris de 2006.
    Això és el que veig. Però pobra de la persona que gosi tocar-hi res.
    Però tal com són els meus pares de desordenats també, no poden gosar ni fer la més mínima insinuació.
    Això sí, els calaixos els tinc perfectes. I de roba fora el seu lloc sols veig per l'abitació l'anorac i dos gorros de llana. No negaré que dins el llin no hi hagi algun mitjó perdut, però no es veu.
    Joietes i similars, jo no en duc mai.

  • Em recorda...[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 18-01-2006

    moltíssim a l'habitació que tenia quan tenia 15-16... anys.Fins i tot amb la guitarra! I eestic segura que no seré l'única que t'ho dirà.

    M'ha fet molta gràcia aquest escrit. L'he trobat original i divertit. M'ho he passat d'allò més bé llegint-lo, perquè anava veient petits racons de la que fou la meva habiació i que tan vaig estimar-me.

    Entenc perfectament aquest relat. M'ha agradata reviure certs moments de la mà de les teves paraules.

    Gràcies!

    Salz.

  • Apa! [Ofensiu]
    Yáiza | 18-01-2006

    He vist que la última frase del primer paràgraf s'ha eliminat... bé, en tot cas, hi deia això:
    "jo hi estic a gust, si no t'agrada toca el dos i deixa'm en pau".
    Només això... i que no patiu, que ja està més endreçada!

    Yáiza

l´Autor

Foto de perfil de Yáiza

Yáiza

23 Relats

171 Comentaris

43580 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
Em dic Yáiza i vaig néixer a Barcelona la tardor del 89.

Què hi faig aquí? Doncs...

Vaig arribar quan un amic (també relataire, clar) em va demanar comentaris.

I jo també vaig publicar.

I comentar.

I vaig entrar al fòrum.

I un dia vaig gosar fer el repte.

I el vaig guanyar.

I vaig seguir escrivint.

I vaig anar a una trobada (Girona).

I ara ja no puc fugir, ara ja mai podré oblidar tot el temps que he estat aquí...

Ara, us agradi o no, formeu part de la meva vida.

Gràcies!

Gràcies pels comentaris, gràcies per tots els moments al fòrum (sobretot l'oasi), gràcies per totes les trobades, per totes les bromes i per tot allò que he après amb vosaltres.

I que duri molt temps més!!!



Setembre 2oo6


******************************





yaizeta.89(arroba)gmail.com

http://coses-delavida.blogspot.com




I sí! Jo també accepto comentaris crítics i constructius!