Estic preocupada, estic preocupat

Un relat de: Yáiza

Quinze històries de preocupacions, ordenades de forma subjectiva, i una setzena de regal.


1.

Estic preocupada. El meu nòvio no m'ha trucat avui, i això que fa dos dies que no ens veiem! Tinc por que s'hagi enfadat amb mi, no sé què faria sense ell.


2.

Estic preocupat. He comptat els meus estalvis i encara no em puc comprar la consola d'última generació que ja fa un mes que ha sortit al mercat. No sé si els meus pares em voldran pagar la resta. Què diran els meus amics si sóc l'únic de la colla que no la té?


3.

Estic preocupada. Aquesta nit anem a la discoteca i no sé què posar-me. La roba que tinc a l'armari és una porqueria, però ma mare no vol comprar-me res més. Totes les meves amigues semblaran princeses i jo no em sentiré a gust ni amb elles ni amb mi mateixa. Potser, per anar així, més val que em quedi a casa.


4.

Estic preocupat. M'han donat les notes de l'escola i n'he suspès unes quantes de més. Què diran els pares? Tocarà rebre sermonet de que ells ho fan tot per mi i jo a canvi ni tan sols estudio, ni ajudo a casa, ni faig res de bo. I el pitjor de tot és que tindran raó. Perquè vaig penjar-me tant la setmana dels exàmens finals? Vaja, ara és tard per lamentacions, el trimestre que ve ja recuperaré. Espero que els pares s'oblidin de demanar-me el butlletí de notes.


5.

Estic preocupada. Fa dos mesos que tinc el vestit pel sopar de final de curs i ara que me l'emprovo no em corda. L'estrés dels exàmens finals ha fet que mengi massa i m'he engreixat un quilo. Em miro al mirall i em veig com una vaca. Odio el meu cos, odio la meva talla 42 i penso que tan de bo fos més fàcil estar prima. Avui no soparé, vull estrenar el remaleit vestit d'aquí una setmana.


6.

Estic preocupat. Els meus pares acaben de saber per un veí que surto amb un noi. No sé com poden reaccionar. Possiblement no siguin tan moderns i oberts de ment com presumeixen. Tinc por que em prohibeixn tornar-lo a veure.


7.

Estic preocupada. El meu marit passa moltes hores fora de casa, diu que treballa, però jo crec que es veu amb una altra dona. A més, últimament s'arregla molt i s'ha comprat roba nova. I sempre diu que està cansat si vull que fem l'amor. Si descobreixo que m'enganya, em moro.


8.

Estic preocupat. L'empresa està fent una reducció de plantilla i tinc tots els números de ser un dels acomiadats, o jubilats anticipats, com se'ns anomena ara. Què dirà la meva dona si deixo de portar un sou amb cap i peus a casa? Amb el que cobraré de jubilació aquest estiu no podrem anar de vacances a les illes Malibú com havíem previst, i només podrem passar una setmaneta a la Costa Brava.


9.

Estic preocupada. Mai se m'havia retrassat la regla més d'una setmana, i aquest cop ja fa més de quinze dies que m'hauria d'haver vingut. Si estic embarassada, els meus pares són capaços de fer-me fora de casa. Hauré de decidir si tinc el nen o no, si decideixo que no, passar per l'avort, i si decideixo tenir-lo, hauré de deixar els estudis i començar a treballar per mantenir-lo, o potser donar-lo en adopció… I tot això ben sola, perquè no sé qui és el pare. Quina angoixa.


10.

Estic preocupat. Els meus pares han descobert que he agafat diners de la caixa de cabals. Estan a un pas de descobrir que m'ho gasto tot en coca. Ara que ja no els puc robar, i que m'han fet fora de la feina, no sé d'on treuré la pasta per poder comprar les dosis que em fan falta. Sé que els ho hauria d'explicar tot, sé que hauria de fer un tractament de desintoxicació, però tot això pot amb mi, no ho puc deixar.


11.

Estic preocupada. Mirant els calaixos del meu fill he descobert que participa en un grup terrorista. Jo no l'he educat per a que sigui tan radical. Qui li ha inflat el cap? Perquè s'ha de posar en aquests problemes? Està arriscant la seva vida, i la seva vida és el que jo més m'estimo. No vull que li passi res, no vull que li facin mal. El meu nen, el meu fill, perquè s'ha fet gran tan ràpid?


12.

Estic preocupat. La meva dona té càncer i tots dos sabem que li queda poc temps de vida. Què faré sense ella? I la nena? Qui la cuidarà? No sé si sabré fer-li de pare jo tot sol, no sé si sabré viure la meva vida sense la seva.


13.

Estic preocupada. No caic bé al cap de l'oficina i busca excuses per acomiadar-me. Ara ha posat de la seva part els meus companys i entre tots em fan mobbing. Arribo de mal humor a casa, perquè em fan la vida impossible, però sé que no em puc rendir i deixar la feina perquè d'alguna cosa han de viure els meus fills i amb el sou del meu marit no n'hi ha prou.


14.

Estic preocupat. Avui la gent no és gaire amable i només compto dos euros i escaig dins del barret. Si la tarda segueix així, aquest vespre no podré sopar. A més, hauria de comprar més menjar pels gossos que s'estan amb mi, està a punt d'acabar-se i ells són els únics que em fan companyia. Com a mínim espero que el portal de sempre estigui obert, sembla que aquesta nit glaçarà, i ja m'han fet fora de tots els caixers de la ciutat.


15.

Estic preocupada. El primer, massa begut; el segon, no ha pagat el que tocava; el tercer, violent,… Tots els homes són uns malparits. Però com sobreviuré si no és a base de vendre'ls el meu cos?





* * *




16.

Estic preocupada. Hi ha massa coses que em preocupen i m'angoixen i si hagués de situar-les estarien al capdemunt d'aquesta llista. No entenc perquè cosetes tan ínfimes i estúpides m'omplen l'esperit i fan que arrossegui l'autoestima i l'humor per terra. No entenc perquè en moments baixos sóc incapaç de mirar al carrer o al sud i veure que estic en una posició privilegiada. I quan hi penso em sento egoista, i m'adono que el que em preocupa no és important, i tot i així l'angoixa no marxa. Estic preocupada.






I a tu, què et preocupa?

Comentaris

  • Feliç 5è aniversari[Ofensiu]
    Jere Soler G | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Bonic "collage"[Ofensiu]
    M.Salles | 10-11-2008 | Valoració: 9

    Les preocupacions són grans o petites en funció de la nostra edat, de les nostres pors, dels nostres neguits...


  • Baiasca | 08-07-2008

    em vas comentar fa mil (anys) i avui m'he disposat a llegir-te, que també feia temps que no ho feia!

    m'ha agradat molt.

    al principi tota una colla de preocupacions que segons nosaltres podrien ser ínfimes pero que per un adolescent se'ls acaba el món, i al final les grans desgràcies...

    aquelles que quan hi pensem és només per dir-nos "bueno, jo podria estar pitjor... i no ho estic"...

    molt bo, de debò.

    i què em preocupa a mi?...

    si m'he de preocupar del que em preocupa... em preocuparia massa... xD

    Yas!

  • Estic preocupat que em llegeixin i no em comentin[Ofensiu]
    deòmises | 27-04-2008 | Valoració: 10

    Així podria correspondre al temps esmerçat a qui em llegeix. Com jo dedico un temps a la lectura de l'altra gent. Una mena de narcisisme? Pot ser, però aquesta afició m'és vital per a comprendre'm.

    Quin gran relat fet de retalls. M'ha agradat llegir-lo, de veres, Yáiza. No et coneixia i gràcies a la trobada de dimecres de Sant Jordi (encara que no ens coneguéssim, em van dir dir el teu nom d'usuària) t'he trobat a la pàgina.

    Tornaré, i tu? d.

  • pre-ocupada[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 26-04-2008 | Valoració: 8

    A mi no em pre-ocupa res. I ho dic amb l'humilitat del qui fa camí amb les ocupacions quotidianes.

    La pre-ocupació és l'afegit mental (PRE) que hi posa la nostra ment a un tema que ens ocupa. I restem enganxats i paralitzats en el "pre".

    Si al teu sincer relat canvies el pre-ocupada per ocupada, té un altre sintonia.

    Ho proves ?

Valoració mitja: 9

l´Autor

Foto de perfil de Yáiza

Yáiza

23 Relats

171 Comentaris

43570 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
Em dic Yáiza i vaig néixer a Barcelona la tardor del 89.

Què hi faig aquí? Doncs...

Vaig arribar quan un amic (també relataire, clar) em va demanar comentaris.

I jo també vaig publicar.

I comentar.

I vaig entrar al fòrum.

I un dia vaig gosar fer el repte.

I el vaig guanyar.

I vaig seguir escrivint.

I vaig anar a una trobada (Girona).

I ara ja no puc fugir, ara ja mai podré oblidar tot el temps que he estat aquí...

Ara, us agradi o no, formeu part de la meva vida.

Gràcies!

Gràcies pels comentaris, gràcies per tots els moments al fòrum (sobretot l'oasi), gràcies per totes les trobades, per totes les bromes i per tot allò que he après amb vosaltres.

I que duri molt temps més!!!



Setembre 2oo6


******************************





yaizeta.89(arroba)gmail.com

http://coses-delavida.blogspot.com




I sí! Jo també accepto comentaris crítics i constructius!