Diminutes s'eixuguen

Un relat de: Yáiza

Dia rere dia
arrossego segons
que es transformen,
en minuts,
i sense que me n'adoni,
en hores.
Perduda, surant en la teva olor.

Pluja fina de Setembre,
a voltes tempesta,
em feies teva.


Ara que les últimes gotes
diminutes -com tu!-
s'eixuguen,
sé que he de ser forta,
sé que n'he d'aprendre,
però... ai!

La tempesta amaina
i enyoro eixes tardes
en què passés el que passés,
no deixàvem d'imaginar...


Deixar-te marxar és
l'últim gest -inevitable...-
d'aquest conte de dos.

Un altre cop
aquell buit al cor
que ningú, sinó tu,
pot omplir.


Comentaris

  • 5è aniversari[Ofensiu]
    Jere Soler G | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • El poema m'ha dut[Ofensiu]
    res no és mesquí | 01-12-2008 | Valoració: 10

    com un riu avall mentre el llegia, paraula rere paraula i seguidament, sense aturar-me, la meva vista fluïa pels versos indetingudament. I llavors m'aturo a la cursiva

    Pluja fina de Setembre,
    a voltes tempesta,
    em feies teva.

    i em tanco a la reflexió, tot s'atura en les paraules importants. I el mateix m'ha passat fins al final. I m'he dit que, segurament, tens aquest do, de calibrar el temps, dominar el ritme del poema i seleccionar les paraules idònies.

    Una abraçada

  • buits[Ofensiu]
    Perestroika | 20-11-2008

    que romanen esperant -sempre i per sempre- noves antigues tardes de diumenge

  • un poema[Ofensiu]
    micanmica | 22-08-2008

    magnífic yáiza!! però et dic el mateix que tu en un dels meus escrits... quan escrius
    "Un altre cop
    aquell buit al cor
    que ningú, sinó tu,
    pot omplir", a part de ser un dels fragments que més m'han emocionat del poema, crec que t'hauries d'aplicar allò de l'exèrcit dels fanalets...:P hihi pel demés, és genial.
    I allò de la tercera guerra mundial sí, n'havíem parlat algun cop al cau, quan parlàvem del que volíem ser en un futur... jo més d'un cop havia dit que seria traductora i provocaria el caos entre els països, tergiversant les frases per provocar una Tercera Guerra Mundial... (ara, al relat inverteixo la idea, no sóc tan retorçada...)
    i moltes gràcies per fer-me descobrir un món com aquest i donar-m'hi la benvinguda!
    fins aviat

  • Frida/Núria | 28-11-2007 | Valoració: 9

    Quanta veritat

    Un altre cop
    aquell buit al cor
    que ningú, sinó tu,
    pot omplir.

  • Si t'he de cedir[Ofensiu]
    Perestroika | 24-05-2007 | Valoració: 10

    la meva inspiració per joies així... té, tota teva..
    Felicitats sinceres!

  • EXCEL·LENT!!![Ofensiu]
    NASIO | 03-05-2007 | Valoració: 10

    Què bonic! M'has captivat tant amb el teu poema que a la fi em sap greu que el deixes marxar. Perque?

    Deixar-te marxar és
    l'últim gest -inevitable...-
    d'aquest conte de dos.

    És imposible enamorar-se sense saber-ne que farà mal...

    Gràcies per fer-me passar una bona estoneta!!!

  • Benretrobada![Ofensiu]
    angie | 02-05-2007

    Un poema que va gotejant. Petits respirs condensats cauen del cor al paper i s'esclaten en forma de versos. Contingut escapant-se del continent, però només aparentment, perquè sempre restarà pendent de tornar-se a omplir... de què, de qui? : d'aquelles gotes que no s'eixuguin, de les que els agradi ballar surant en la superfície i mullin l'ànima, com la rosada a l'albada...

    petons

    angie

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Yáiza

Yáiza

23 Relats

171 Comentaris

41246 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
Em dic Yáiza i vaig néixer a Barcelona la tardor del 89.

Què hi faig aquí? Doncs...

Vaig arribar quan un amic (també relataire, clar) em va demanar comentaris.

I jo també vaig publicar.

I comentar.

I vaig entrar al fòrum.

I un dia vaig gosar fer el repte.

I el vaig guanyar.

I vaig seguir escrivint.

I vaig anar a una trobada (Girona).

I ara ja no puc fugir, ara ja mai podré oblidar tot el temps que he estat aquí...

Ara, us agradi o no, formeu part de la meva vida.

Gràcies!

Gràcies pels comentaris, gràcies per tots els moments al fòrum (sobretot l'oasi), gràcies per totes les trobades, per totes les bromes i per tot allò que he après amb vosaltres.

I que duri molt temps més!!!



Setembre 2oo6


******************************





yaizeta.89(arroba)gmail.com

http://coses-delavida.blogspot.com




I sí! Jo també accepto comentaris crítics i constructius!