De nou

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

net i clar com la llum que t'il.lumina.

petons!

gyps

que m'agrada

no facis cas de res, sempre hi ha qui no sap escoltar, qui no sap parlar qui no sap entrar al cel

Poema molt fluix... no m'inspira res de res, no me fa SENTIR RES, y amb això ho dic tot....

oh!!!! molt...acertada corregint faltes, vinga corregeix ses meves... ...

Oh!! QUINA FALSETAT

tu saps el que és educació???? jo .. a lo millor no però no ho reivindic

vinga vinga........ves a cercar un poema meu.......
cerca ........

.... de TROBAR-SE altre cop....

mmmmmmm m'ha encantat i m'ha embolcallat dins seu fins arriba a sentir que jo també tenia ganes d'ell..

petonets de vidre romput i una abraçada de cristall!!

No entenc el teu comentari. No l'entenc.
Si fos un poema o relat de política encara, però no és un relat d'aquest i trobo que no hi ha cap motiu per dir tot el que dius en el missatge.
Si el poema no t'agrada d'acord, però no hi ha cap motiu per dir-la feixista, i si ha hagut un altre relat seu nacionalista o alguna cosa semblant que no t'ha agrada comentes aquell poema, però no aquest.

És igual la nota que posis, el que importa és el comentari.

Una altra cosa que m'agradria dir-te és que aquesta és una comunitat en català, per tant, el comentari hauria d'estar en català, no vull entrar en discussions sobre si les llengües separen o uneixen, però trobo de mala educació parlar en castellà aquí.
Molta gent que parla en castellà a Catalunya ho justifica amb les mateixes raons que tu exposes, però en realitat amaguen dins seu un gran nacionalisme espanyol que intenten negar-se a sí mateixos.

Per últim, només dir-te que en forums, xats i altres escrits a internet escriure-ho tot en majúscula es considera cridar, i no trobo necessari haver de cridar per comentar un poema.

Molts dels meus poemes estan escrits en moments en que no estava enamorat però que són d'amor. No crec que calgui estar enamorat per escriure poemes d'amor.

Només això
------------------------
Per a la Yáiza:
no està tan malament com diu en Dante.
Un retorn, potser real, potser només desitjat, però que ha resultat un molt bon poema.
Especialment em quedo amb:

I ara...
ara, tinc ganes de tu.

No t'aturis

Juseph

la crítica a en Dante, és cert els comentaris poden criticar un relat però no d'una forma destructiva i sense sentit com fa ell...
M'agrada la teva poesia, s'assembla a la meva, potser la teva és més refinada, però el caire i la forma de transmetre-les és semblant, una abraçada i segueix així!

frase final.... dorms?

Hi poso un però (en Jeremies m'ho diu molts cops i sovint hi pequem...) : em sobra algun possessiu`i això de les orelles ho hagués substituït per oïdes, potser...

Per la resta, el trobo potser molt curt, m'agrada molt el to, el final moltíssim i crec que la llençada a la piscina acaba com una bomba, però necessito mééééééés!

smuaks

angie

Crec que quan juguen els sentiments propis amb la insinuasió, es bo que sigui breu perquè així li dona força. Al menys m'agrada així, a mi.
Felicitats!

Una mena d'explosió de sentiment però amb una forma controlada, com ha de ser. Com a peròs, això de les veus i les orelles...i, també, insinuar amb les pells...és massa curt per jugar, digues què de les pells, fes-nos-ho viure...el poema, tot ell, és ja una insinuació, i aquests punts suspensius em semblen massa simples.
I potser una tercera estrofa abans de la cloenda, alguna matís més d'aquest dibiux recuperat...(això vol dir que la intensitat hi és i que m'ha agradat de tan net).

guapaaaa!

foster

com a mi m'agrada, en poques paraules es pot dir tantes coses. Tu descrius de manera concisa i clara el que passa de vegades, quan vols oblidar però, el destí no et deixa. Llavors el simple retrobament d'una mirada pot remoure tot un món interior de sentiments, reflexat en uns mots com aquests:

I ara...
ara, tinc ganes de tu.

Molt bonic. 1abraçada. ESPIRAL.