Cercador
La massa
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Em sento com un peix petit (minúscul!) enmig d'un immens oceà ple de taurons i altres vehicles perillosos. Em disposo a endinsar-me en un dels grans corrents per tal de desplaçar-me amb més facilitat i no fer nosa als vianants marins de la gran Atlàntida (més minúsculs, més vulnerables), però estic aterrit. Si m'hi aventuro puc ser presa de terribles depredadors motoritzats. En un intent patètic gairebé sóc envestit per un immens catxalot de tres eixos que passa fregant-me tot emetent un so estrepitós i eixordador. La situació és frustrant i començo a estar desesperat. Em plantejo renunciar quan, de sobte, apareix un dels meus. Ens mirem amb complicitat i veiem amb satisfacció que un tercer individu se'ns uneix sense dir res. En pocs minuts es van incorporant altres criatures del mar, cadascuna damunt de les seves respectives muntures de totes formes, mides i colors. Urbanes, plegables i vingudes del mar del Nord. N'hi ha de càrrega, de pinyó fix i algunes amb unes banyes que recorden les pinces d'un bou marí. Les de rodes amples s'adapten molt bé a la sorra del fons, i els més inseparables es mouen amb tàndem, és a dir, de dos en dos. Elèctriques no n'hi ha, perquè sota l'aigua no funcionen, i encara menys d'estàtiques, perquè tothom sap que no van enlloc...
I, sense adonar-me'n, totes les pors inicials es dissipen com la tinta d'un calamar. Ja no som peixos petits, ara en som un de molt gran (enorme!). Una immensa massa crítica i solidària que pedaleja i crida a l'uníson: que no se'ns mengin, mengem-nos-els!
Òscar Turull
I, sense adonar-me'n, totes les pors inicials es dissipen com la tinta d'un calamar. Ja no som peixos petits, ara en som un de molt gran (enorme!). Una immensa massa crítica i solidària que pedaleja i crida a l'uníson: que no se'ns mengin, mengem-nos-els!
Òscar Turull
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
295999 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!