Cercador
LA MÀSCARA
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
LA MÀSCARA
La Jana està sola a casa. El silenci omple tots els racons del pis i s’escola entre els mobles, els pinzells, els pots plens de regalims de pintura seca i la taula on la Jana pinta les seves màscares de porcellana. La Jana travessa el menjador evitant trepitjar els pedaços afilats de porcellana escampats pel terra i es dirigeix a l’habitació, on encara hi ha el llit per fer. S’agenolla al terra, estira el braç per sota del somier i arrossega el bagul fins a tenir-lo davant de les seves cames. Amb cura, amb un gest de paciència resignada, la Jana agafa una a una les màscares que omplen l’antic bagul de fusta. Totes són rèpliques exactes de la seva pròpia cara que ella mateixa ha pintat meticulosament. La Jana se les mira amb atenció i les examina intentant trobar la més adequada. Finalment en deixa una a sobre de la tauleta i torna a endreçar el bagul a sota del llit.
La Jana va fins al lavabo i es col·loca davant del mirall amb la màscara a les mans. Mira fixament el reflex, observa amb tristesa el seu rostre inexpressiu. Al mirall hi veu una cara absolutament llisa i sense faccions, sense ulls, nas ni boca. Fa molt que el seu rostre s’ha anat esborrant a cops i no és capaç de reconèixer-se a sí mateixa. Cada cop de puny, cada insult, cada mirada de menyspreu, han anat erosionant les seves faccions. La Jana es posa la màscara a la cara i es lliga les cintes de seda per darrere del clatell sense deixar de mirar-se. Les ferides i els blaus queden ocults i la Jana pot amagar la veritat un dia més.
Al menjador, escombra els esquerdissos de porcellana de la màscara que va portar ahir i que ell es va encarregar d’esmicolar a cops. La Jana seu a la taula, agafa una nova màscara de porcellana blanca i es disposa a pintar-la. Amb paciència, dibuixarà aquell rostre que fa temps que ja no reconeix quan es mira al mirall en un intent de no oblidar qui és.
Greg S.
La Jana està sola a casa. El silenci omple tots els racons del pis i s’escola entre els mobles, els pinzells, els pots plens de regalims de pintura seca i la taula on la Jana pinta les seves màscares de porcellana. La Jana travessa el menjador evitant trepitjar els pedaços afilats de porcellana escampats pel terra i es dirigeix a l’habitació, on encara hi ha el llit per fer. S’agenolla al terra, estira el braç per sota del somier i arrossega el bagul fins a tenir-lo davant de les seves cames. Amb cura, amb un gest de paciència resignada, la Jana agafa una a una les màscares que omplen l’antic bagul de fusta. Totes són rèpliques exactes de la seva pròpia cara que ella mateixa ha pintat meticulosament. La Jana se les mira amb atenció i les examina intentant trobar la més adequada. Finalment en deixa una a sobre de la tauleta i torna a endreçar el bagul a sota del llit.
La Jana va fins al lavabo i es col·loca davant del mirall amb la màscara a les mans. Mira fixament el reflex, observa amb tristesa el seu rostre inexpressiu. Al mirall hi veu una cara absolutament llisa i sense faccions, sense ulls, nas ni boca. Fa molt que el seu rostre s’ha anat esborrant a cops i no és capaç de reconèixer-se a sí mateixa. Cada cop de puny, cada insult, cada mirada de menyspreu, han anat erosionant les seves faccions. La Jana es posa la màscara a la cara i es lliga les cintes de seda per darrere del clatell sense deixar de mirar-se. Les ferides i els blaus queden ocults i la Jana pot amagar la veritat un dia més.
Al menjador, escombra els esquerdissos de porcellana de la màscara que va portar ahir i que ell es va encarregar d’esmicolar a cops. La Jana seu a la taula, agafa una nova màscara de porcellana blanca i es disposa a pintar-la. Amb paciència, dibuixarà aquell rostre que fa temps que ja no reconeix quan es mira al mirall en un intent de no oblidar qui és.
Greg S.
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!