La tirania dels dies

Espere que tot et vaja bé. He vist que no has publicat gens des del 16 de març, per això m'ha estranyat, que no publiques cap de poema o relat. Quan pugues i tingues temps ja em diràs en la meua pàgina. Gràcies per ser una amiga virtual.
Ens seguim llegim!
Cordialment.
PERLA DE VELLUT

A las!, el pas del temps... A vegades és millor no parar esment i deixar que tot ell faci el seu transcurs. M'agrada saber que hi ha gent, com ara tu, que es fan aquestes preguntes que jo també me les faig. Això em permet sentir-me part d'un tot, de l'existencial humà. Nil

Potser omplir les hores que passen tan sí com no! I no cal omplir-les de fets, sentiments, pensaments, reflexions, records...
Un poema que m'ha fet sentir, pensar, reflexionar i recordar. Gràcies
Amb total cordialitat

Un poema per a reflexionar bé. Està bé sentir una nit eterna, entre els amants. Està bé veure dormir un infant. És bo sentir en el cor els amics. Hi ha dies i dies en la vida.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT

i, mentrestant, llegim relats en català perquè, sense fer res que distregui, l'existència es fa molt feixuga. O sigui, que no ens volem avorrir i, a la vegada, que això duri per sempre? Ep, que no hi cabem tots en aquest món! Això del pas del temps sempre té un punt d'amargant, confessem-ho.

Un poema que reflecteix les conseqüències del pas del temps i el que deixen enrere, o voldríem que ens passés. Sigui com sigui, el temps o els dies van fent, van fent, van fent. Una abraçada.

Aleix

Disculpa, Carme!

He escrit "Rosa" en lloc de "Carme".

El tic-tac indeturable del temps. Cal que gaudim de les escletxes, normalment no gaires, que ens atorga.

Relat ben trobat, Rosa. Especialment això de "l'efecte arrossegament"

T'aplaudeixo.

Fidel Gangonells

passen sense aturar-se, tot depèn de com els aprofitem i la visió que en tinguem.
Un bon relat Carme.
Una abraçada .

Rosa.