Jo somio

Potser sí que tots somiem el mateix, aquesta és la teoria, que mentre dormim el cervell farceix històries amb el que li hem donat durant el dia, lliurament, fent el que vol, i ens ho passa per davant aprofitant que no en podem fugir, com potser faríem si estiguéssim desperts. M'agradaria saber com s'ha de fer per somiar més vida i menys mort.

Normalment somiem coses quotidianes barrejades amb altres coses que ens embla que no tenen res a veure però que duem en el pensament.

Un poema fresc, amb bon ritme i un final que va al fons dels teus neguits.

M'agrada llegir-te.

Potser sí que són els de tothom, però en el poema són els teus i són el reflex de vida, de la teva!
A més a més, molt bonic, amb un ritme que flueix suament entre els mots que s'encadenen...
Amb total cordialitat

Hola, Carme: Gràcies per la teua visita i la teua opinió sobre el meu relat "Un estranger extravagant". Em dius que t'agraden les persones extravagants.
Molt bé, m'alegre que t'haja agradat.
Cordialment.

Mentre passejo pel mercat dels teus somnis, agafo el gra d'all, potser l'amulet que et protegeix de les mossegades de la vida, i l'ensumo. Després em fixo en l'amor. Ara té la forma de cotó de sucre, però fa un moment era una rosa vermella amb una gota de sang en una espina i mentre explico això, veig com es transforma en un pit que mira les dents de llet.

És tan difícil la interpretació dels somnis per qui no somia mai!
Potser només somio en l'única cosa que no es pot veure en la foscor de la nit. Continuo passejant.

Somiant, dius tota la veritat teua i somies amb el teu amor. Somiant com tots.
Molt rítmic tot el teu poema, que sona a glòria.
Enhorabona, Carme. Perquè no hi ha un 100...
En tinc un nou relat nou. Quan pugues i tingues temps. Gràcies.
Cordialment.