Esperant la nit

compartir moments de calma i de tempesta, junts...
Poema entranyable que he rellegit amb plaer varies vegades...

Amb total cordialitat

Quin plaer més gran és escoltar la pluja, olorar-la i escoltar els trons que l'acompanyen i tot el benestar que produeix al cap i al cor i a la mare que la va parir! Una forta abraçada... ben mullada.

Aleix

Bon dia, Carme:

Aquest poema ens demostra que el temps és relatiu. S'anuncia tempesta, però els personatges principals estan distrets mirant-se a les pupil·les i enlluernats.
Què bonic és l'amor! Tant com aquest poema que t'ha sortit.
El que em sorprén és que a l'últim vers ja estiguin eixuts de la pluja i esperin la nit.
Ens passem la vida esperant, sense aprofitar el moment....

Una forta abraçada,

Helena

Un poema tendre i molt sentit.

Núvols que van rondant,
entre fulles que van dansant
volen entre les pupil·les,
xiulen entre el cel
per a arribar a l'anhel...
entre la vesprada i en la nit.

M'ha inspirat en el teu poema. Espere que no et moleste.
I espere que t'agrade l'últim poema meu, que està editat.
Gràcies.

Cordialment.

Quan he acabat he dit: què bonic!!! També m'he quedat amb les gotes "d'agulles de cap!!!" però tota la descripció diu més, segurament, del que llegim a primer cop d'ull.

M'he alegrat de llegir-te...feia dies que no ho feia.

Bon acabament d'agost!!!

Vinc de parlar de matemàtiques i em cau a sobre la teva pluja, fina, com agulles de cap, dius.

A vosaltres, absents, us ha deixat eixuts. Jo estic xop de tant mirar-la.

Immersos en la mirada intensa, gauidint del moment i esperant la nit.

Bonic poema.

Cordialment.

Rosa.