La flor d'espígol

Un relat de: Carme Alcoverro
Es gronxa amb el vent,
la flor d'espígol.

Angostos paratges
la bressolen
i n'abriguen l'essència.

El càlid alè canicular
li llepa les espigues i
n'adorm el fluir.

Vestida de violeta,
espera les mans sàvies
que en destil·lin la sang.

Saba perfumada
que escampa l'aroma
pels carrers empedrats
en dia de festa.

Comentaris

  • Hola, bona vesprada Carme[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 03-05-2022


    Et comente que els dos últims poemes editats per mi, encara no me l'has llegits i són molt interessants.
    A més hui edite el relat per al concurs de A. R. C.
    Cordialment.

  • Excel.lent l'espígol. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 29-04-2022

    El perfum de l'espígol m'ha aplegat a l'olfacte i damunt quan és festa.
    Preciós poema.
    Cordialment.

  • m'agrada l'espígol[Ofensiu]
    Atlantis | 20-04-2022

    un poema que ens porta la bellesa d'un camp d'espígol.

    molt bonic

  • Aroma de primavera[Ofensiu]
    Prou bé | 20-04-2022

    Gràcies per tornar! Amb un poema preciós en la seva senzillesa (que no fàcil d'escriure)
    Amb total cordialitat

l´Autor

Carme Alcoverro

34 Relats

212 Comentaris

13513 Lectures

Valoració de l'autor: 9.98

Biografia:
Tot el que escric és aquí:


https://unpamdeclavellinera.blogspot.com/