Cercador
La maledicció
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la RàdioLa maledicció
Els parpellejos dels rotatius banyaven el carreró amb tons d’irrealitat. Encara a la porta, vaig alenar profundament i el fred de la nit va xiular per sobre del gebre de la meua ànima. Em vaig pujar les solapes de l’abric i em vaig esmunyir per baix de la cinta policial, esquivant la multitud de curiosos que s’amuntegaven enfront del portal. Havia d’allunyar-me d’aquell escenari infernal, quant abans millor.
Vaig entrar al pis sense encendre cap llum. A través de les finestres, els llums de neó del carrer inundaven el saló i em van guiar fins el moble bar. Vaig donar gràcies per aquella ampolla oblidada, vaig omplir el got a cormull i me’l vaig beure d’un glop. Tot fou inútil. No vaig aconseguir trencar al pit la cuirassa de gel brut que m’angoixava i vaig assecar una trista llàgrima que cercava, com jo, alguna sortida a la pena.
Les estrelles s’apagaren i un dimoni s’encengué al lluminós de l’antre sobre el que visc. Quan vaig tornar a omplir el got, el fons groc del licor es va fer roig i les imatges de la nit aparegueren, nítides, davant dels ulls. Un fàstic profund em va assaltar per sorpresa, tot provocant-me unes arcades intenses que van acabar fent esgolar el meu estómac pel comú.
Vaig haver de recordar-me per què estimava el meu treball i vaig pensar en la cara d’eixe maleït maltractador en entregar-lo als polis. Ni la dona ni la nena podrien sentir-se mai més sanes i estalvies però me n’asseguraria que ell tampoc poguera veure mai més la llum del sol. Com amb una píndola, em vaig ajudar d’un darrer got de licor per tragar-me la maledicció del detectiu: per fer bé la meua feina, abans havia de morir algú i mai no era el dolent de la peli.
Em vaig estirar al sofà a esperar un nou dia. Tenia factures per pagar i sempre hi hauria un nou assassí de dones per caçar.
Pseudònim: Joan Alemany
Els parpellejos dels rotatius banyaven el carreró amb tons d’irrealitat. Encara a la porta, vaig alenar profundament i el fred de la nit va xiular per sobre del gebre de la meua ànima. Em vaig pujar les solapes de l’abric i em vaig esmunyir per baix de la cinta policial, esquivant la multitud de curiosos que s’amuntegaven enfront del portal. Havia d’allunyar-me d’aquell escenari infernal, quant abans millor.
Vaig entrar al pis sense encendre cap llum. A través de les finestres, els llums de neó del carrer inundaven el saló i em van guiar fins el moble bar. Vaig donar gràcies per aquella ampolla oblidada, vaig omplir el got a cormull i me’l vaig beure d’un glop. Tot fou inútil. No vaig aconseguir trencar al pit la cuirassa de gel brut que m’angoixava i vaig assecar una trista llàgrima que cercava, com jo, alguna sortida a la pena.
Les estrelles s’apagaren i un dimoni s’encengué al lluminós de l’antre sobre el que visc. Quan vaig tornar a omplir el got, el fons groc del licor es va fer roig i les imatges de la nit aparegueren, nítides, davant dels ulls. Un fàstic profund em va assaltar per sorpresa, tot provocant-me unes arcades intenses que van acabar fent esgolar el meu estómac pel comú.
Vaig haver de recordar-me per què estimava el meu treball i vaig pensar en la cara d’eixe maleït maltractador en entregar-lo als polis. Ni la dona ni la nena podrien sentir-se mai més sanes i estalvies però me n’asseguraria que ell tampoc poguera veure mai més la llum del sol. Com amb una píndola, em vaig ajudar d’un darrer got de licor per tragar-me la maledicció del detectiu: per fer bé la meua feina, abans havia de morir algú i mai no era el dolent de la peli.
Em vaig estirar al sofà a esperar un nou dia. Tenia factures per pagar i sempre hi hauria un nou assassí de dones per caçar.
Pseudònim: Joan Alemany
Comentaris
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 15-04-2024
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIV Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
308850 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!