La lluna a Nova York

Un relat de: Atlantis
Entre les teulades que esgarrapen el cel
la lluna de Lorca em mira.
Un home amb rastes argentades/
ejectius sortint de l’oficina/dones amb vel/mares amb quatre fills/
neoiorquines amb pamela i sabates de taló/joves corrent passejant gossos...
apareixen de nit
entre la foscor del parc de Manhattan.

Cada ú que passa
porta una història a la mirada.

La lluna entre els núvols
emergeix altre cop
-com una imatge d’Edgar Allan Poe-
i esdevenim llops en eixa selva
udolant a la vida.

Se’ns apodera la por i l’estranyesa
i ens agafem de les mans
per tornar a casa.

El Central Parc respira.

Setembre 27 de 2024



Comentaris

  • Llops udolant[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 17-10-2024 | Valoració: 10

    No he viatjat mai a Nova York, no he caminat mai per Central Park, no he mirat mai enlaire a la cinquena avinguda, però m’agradaria. Ara, també crec, pel que he vist i llegit, que aquesta ciutat pot provocar por. Llops, udols, Edgar Allan Poe, por. Una forta abraçada

    Aleix

  • MOLT BONIC[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 10-10-2024 | Valoració: 10

    GRÀCIES en comentar el meu humil relat ens llegirem.

  • Agraïments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 07-10-2024

    Bona vesprada, Atlàntic: Gràcies per la teva opinió sobre el meu poema "Amor de cor".
    M'alegro que t'hagi agradat.
    Cordialment.
    Una abraçada...

  • Central Parc[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 03-10-2024

    Un lloc emblemàtic per gaudir d'un bon passeig, i poder respirar una mica d'aire pur sota la llum de la lluna, tot i que sempre he sentit a dir que quan s'ha fet de nit, és bastant perillós. Les grans ciutats com Nova York, summament cosmopolites, tenen el seu encant i riquesa, però com a totes, també els seus riscos. Mai hi he estat, és una assignatura pendent, que espero fer-la ben aviat.

    Salutacions.

    Rosa.

  • Parc de Manhattan. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 03-10-2024 | Valoració: 10

    Un poema molt exacte i descriptiu de Manhattan, on el tema està molt ben reeixit.
    Així és, he vist que és com l'estil de García Lorca. Amb una rítmica que fa sentida.
    (Jo m'he llegit el llibre de Garcia Lorca i m'ha agradat molt).
    Cordialment.

    Perla de vellut.

  • Fascinació[Ofensiu]
    SrGarcia | 03-10-2024

    Només en llegir el títol, he pensat en García Lorca. Els teus versos recorden una mica l'estil d'aquest llibre surrealista. No he estat mai a NY, només la conec per les pel·lícules, però me l'imagino així, un lloc on has d'estranyar la naturalesa, malgrat els parcs, on et sents com en una selva artificial. No em costa gens d'entendre això de la por i l'estranyesa.
    Una poesia urbana que mostra molt bé tot el que és la fascinació d'una gran ciutat que també es percep com hostil.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Atlantis

Atlantis

171 Relats

1471 Comentaris

112152 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
From


M'agrada escriure, sobretot poesia , i compartir amb vosaltres els meus poemes.

El meu correu és fogirave@gmail.com