La lluita eterna

Les nits són fosques, en general: això és evident... però pensa, Sergi, que degut a la foscor apreciem més vivament la llum i la claror; tot sovint són els contrastos qui ens permeten valorar les característiques d'un color, d'una forma, d'una textura, d'un sabor...
De la mateixa manera que algunes accions comporten la contrària: per això, de vegades, devorem llibres i d'altres, vomitem lletres... a estones la vida ens dóna lliçons i d'altres fa campana... hi ha camins d'anada que segons com es miren, són de tornada!

No acostumo a donar consells, però si em permets una excepció, et diria: Seu, respira, espera i potser, si escoltes ben atentament, sentiràs les passes de la teva inspiració, que retorna a tu, amb la maleta tan carregada que fa grinyolar les rodetes!
Hi ha moments en què ens em de regalar temps... sense desesperar, per alliberar-nos després.

Et faig tramesa d'una abraçada sense trampes,
Unaquimera

Mira Sergi... la inspiració és capriciosa, té el cul inquiet (tinc un poema que es titula així), però el que està clar és que s'ha de lluitar també per fer-la tornar. Tu escrius bé (de fet et llegeixo més del que et comento) i no sé si és l'ansietat o la coca-cola o el cafè els que et guien la mà (jo crec que no).
M'ha agradat força aquest relat i no sabria dir-te exactament per què. Hi ha frases que fan reflexionar, que em provoquen escriure de noves, altres que són poemes sense acabar... no sé... el títol fa que entris a llegir.
Hi ha un parell de coses que canviaria en quant a detalls del contingut : posaria set del matí, no de la matinada (encara que sabent que potser el narrador no dorm gaire, fa aquest efecte...) i la frase final a modus de crit rabiós, no m'hi acaba d'agradar.
Bé, alliberar-se de les pors és senyal d'equilibri i encara que no tots podem considerar-nos equilibrats sempre, és una bona empenta el reconèixer que quelcom ens lliga i ens estiri cap al fons.
Un petó alat,

angie

crec que tens més força de la que et penses, per poder alliberar-te d'aquesta lluita, que per res serà eterna. Diuen que reconèixer allò que ens fa mal o volem evitar en les nostres vides, ja és un pas cap a la victòria, tot i que a vegades el camí pot ser llarg, però no cal desesperar.
Pel que fa al tema de la inspiració, Da Vinci, deia que "la inspiració no desisteix és la força del treball continu", i tu, ets un autor realment prolífic, agut i intel·ligent. Agafa't a tot allò que et faci bé, com llegir novel·les, i veuràs com més tard, llegiràs a Kant o a Sartre (particular-ment a mi, Kant em costa moltíssim i no tinc ansietat (bé a vegades, si però això ja és un altre tema...)
Molta força i ànims, que quan és lluita sempre s'acaba vencent!!!!