Cercador
La imaginació de l'adolescència
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Aurora, una jove de nou anys, va buscar en la seua memòria un passeig amb Antoni, el seu primer nuvi, quan començava la tardor, molt abans que l’huracà dels esdeveniments posaren el món potes amunt, en l’època en què encara les coses es deien per noms coneguts i les paraules tenien un significat únic, quan poble, llibertat i company eren solament això, poble, llibertat i company, i no eren encara contrasenyes. Tractà de tornar a viure aquell moment, la terra roja i humida, l’ intens olor les boscos de pins i eucaliptus on el tapís de fulles seques es macerava, després del llarg i càlid estiu, i on la llum de coure del sol es filtrava entre les copes dels arbres.
Aurora, procedí de recordar el fred, el silencia i aqueixa sensació de ser els possessors de la terra, de tenir nou anys i la vida per davant, d’amar-se tranquils, embriacs d’olors a bosc i d’amor, sense passat, sense sospitar el futur, amb l’ única increïble riquesa d’aquest instant present, en què es besaven, s’exploraven envolts en el murmuri del vent entre els arbres i el remor prop de les ones rebentant contra les roques al peu d’un penya-segat, esclafint en una fragor d’escuma olorosa, i ells dos, abraçats dins del mateix ponxo com a siamesos en una mateixa pell, rient-se i jurant que serien per a sempre, convençuts de que eren els únics en tot l’ univers en haver descobert l’amor.
Antoni sentia el cor que se li alçava com si fóra el tic-tac d’ un rellotge en el sentir únic d’Aurora; però no sabien com seria el transcórrer del temps tan inexorable.
Aurora va sentir les mans d’ Antoni com li acariciaven la cara, aleshores, el futur d’ambdós es perdia en el túnel de la vida, i Aurora va respirar alleugerida. Aleshores, encara no hi havia detingut a l’ Antoni, per qüestions implicades amb els seus amics.
El transcurs de la vida l’Antoni, poc a poc, es va separar de la seua noieta i així es van truncar les seues vides... mai se sap què pot ocórrer en les circumstàncies diàries, les oportunitats i els esdeveniments.
LA GATA D’ ULLS BLAUS
Aurora, procedí de recordar el fred, el silencia i aqueixa sensació de ser els possessors de la terra, de tenir nou anys i la vida per davant, d’amar-se tranquils, embriacs d’olors a bosc i d’amor, sense passat, sense sospitar el futur, amb l’ única increïble riquesa d’aquest instant present, en què es besaven, s’exploraven envolts en el murmuri del vent entre els arbres i el remor prop de les ones rebentant contra les roques al peu d’un penya-segat, esclafint en una fragor d’escuma olorosa, i ells dos, abraçats dins del mateix ponxo com a siamesos en una mateixa pell, rient-se i jurant que serien per a sempre, convençuts de que eren els únics en tot l’ univers en haver descobert l’amor.
Antoni sentia el cor que se li alçava com si fóra el tic-tac d’ un rellotge en el sentir únic d’Aurora; però no sabien com seria el transcórrer del temps tan inexorable.
Aurora va sentir les mans d’ Antoni com li acariciaven la cara, aleshores, el futur d’ambdós es perdia en el túnel de la vida, i Aurora va respirar alleugerida. Aleshores, encara no hi havia detingut a l’ Antoni, per qüestions implicades amb els seus amics.
El transcurs de la vida l’Antoni, poc a poc, es va separar de la seua noieta i així es van truncar les seues vides... mai se sap què pot ocórrer en les circumstàncies diàries, les oportunitats i els esdeveniments.
LA GATA D’ ULLS BLAUS
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
298159 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!