La iaia vermella i el llop

Ja ten raó en el fòrum, aquest relat té més de quatre i més de cinc faltes d'ortografia, de tecleig, de sintaxi... no seguirem.

Mira, tot seguit, i no tocant diacrítics ni paraules en diminutiu acceptables o una altra que directament no entenem el seu significat, podria quedar així el relat.

Ep! Tampoc ens mirarem tots els relats, però si feu l'esforç de correcció, ens estalvieu la feina a nosaltres. Bon dia, Mena!!

Una vegada, en temps no massa reculats, una iaia va voler visitar la seva néta, malaltona de cagarrines perquè havia menjat massa llaminadures de baixa estofa en una festa, paradoxalment, de gent d'upa. La mare era a treballar; el pare, al bar: com sempre. No li trucà per telèfon perquè encara no n'hi havia, però li envià un missatge telepàtic que la nena mig copsà. L'àvia li portaria herbetes de poniol com les del conte d'aquell caragol que agafà un mal de ventre anant a veure el forat per on surt el sol. En faria infusió i amb il·lusió li contaria històries com només ella en sabia. La nena estava esperant-la amb candeletes entre una anada i l’altra al vàter a eliminar merdeta d'olor d'olives passades i color definitivament indefinit.

Però la ferum caganerosa arribà als narius del Llop de la contrada. Li agafà salivera i, guiat per l'aroma, hi feu cap a gran velocitat. Hi arribà abans que la iaia, tocà el timbre i, al 'passa, està obert', no s'ho féu repetir. Tan bon punt es trobà davant la nena s'abraonà... a l'orinal d'emergència que hi havia a tocar del llit. Mentre en degustava el contingut, la nena va ser raptada per un col·leccionista de caganers perquè una Caputxeta a punt de tenir la regla ben rogenca -sí, amb dotze anys i despuntant un cos d'adolescent, la cosa estava 'al caer'- defecaire tenia un valor suprem. El Llop ni ho va notar, abstret en el gaudi. Així quan l'àvia, que s'havia vestit de vermell passió per animar el feble estat de la néta, va picar a la porta, fotudament sorprès, el Llop es col·locà com pogué al llit de la desapareguda, vestint-se amb una temptació que la nena acostumava a usurpar de la seva mama.

Quan l'àvia veié aquell bé de déu d'home-llop tan sexy-atrevit, un llenyataire desnaturalitzat segurament, notà un desig abrusador que l'empenyé a tirar-se sobre el plaer assegurat. El vermell que duia ho incrementà. El Llop s'hi avingué, udolant de goig i tapat per tant de roig.

Avui en dia, Llop i Iaia viuen a vegades junts, a vegades separats, folla-amics ben estipulats i feliços i menjant alguns anissos, vici sense crisi.

La Caputxeta utilitza la copa menstrual i va amenaçar el pessebrista amb una denúncia i consegüent multassa, cosa ell, posseïdor de cert cervell, va comprendre i, per tant, quan l'ha de menester, la lloga sota exigència de contracte legal amb diners blancs.

I els pares de la nena- ja-no-nena sembla que la mare treballa treballa treballa i balla balla balla (en una fàbrica de baldufes) i ell al bar gasta la barra i quina barra, però va com va...

Per cert, veig que tens ja més de 800 articles, res menys. Felicitats per la teva feina. No tothom pot presumir d'haver escrit molt.

Bon dia, maca.

¿Suposo que puc opinar negativament, oi?

Potser sóc un finolis però crec que tinc dret a opinar; finolis o no.

Em sembla un article de poca gràcia, francament. Gairebé em disgusta. Una alteració modernucha i tipus "juevera" del conte original. Quines coses.

No passa res perquè jo no sóc administrador de Relats i, per tant, quedo exclòs de la responsabilitat de permetre o no permetre aquest conte.

Almenys, no suposa aquest conte, o això crec sincerament, cap falta de respecte per a ningú, o, almenys, per a ningú fora del conte.

No te'l puc puntuar perquè només punto per almenys 8 sobre 10, i el teu (de mentides res) te'l puntuaria per sota. Per a això, m'abstinc de puntuar.

Però no et deixis desanimar perquè sóc un sol lector i una sola opinió. Cadascú té dret al seu públic.

Res més per ara. Bon dia, Mena.