Cercador
La follia principesca
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
LA FOLLIA PRINCIPESCA
El príncep Damià, pensatiu, va donar l’ordre al seu lleial espia.
—Entreu, Ricard. No oblideu portar amb vós les copes.
En Ricard va entrar a la sala de pedra subjectant la safata que contenia el parell de vasos. Una llar de foc cremava amb intensitat davant del príncep. Els últims rajos de llum entraven tímidament per l’única finestra de la cambra.
—Tot està llest per demà. Mons homes acompliran l’atemptat quan el meu germà es dirigeixi a la cerimònia de coronació —va dir en Damià mentre agafava la copa que el seu serf li oferia—. Calculo que en un parell de dies seré el nou monarca.
En Ricard va assentir abans que fessin xocar els tassons. En acabar, van beure una glopada de vi.
Després d’uns instants, on les flames de la foguera els havien captat l’atenció, el príncep va trencar el callament.
—Això sols és l’inici, Ricard. Primer s’ha de controlar el regne per, després, conquerir l’imperi.
L’espia, que encara mirava la llar de foc, va girar-se somrient al seu interlocutor.
—Sempre heu estat un marrec malcriat i ara us atreviu a ser un somiador —va respondre amb delectació.
En Damià va quedar-se bocabadat. Que... Que coi dieu?
—Recordeu que el vostre germà, el successor legal, té molts més recursos que vós? Doncs heu descurat que la meva lleialtat sempre s’ha regit per l’adient remuneració.
Una tos continuada va treure a en Damià del seu posat seriós i corsecat.
—No us preocupeu, el verí actuarà de pressa. L’hereu legítim ha aconseguit desbaratar-vos el pla abans que el duguéssiu a terme. Era millor això que no pas una guerra civil —va dir mentre en Damià queia a terra amb les mans al coll.
—Tra... traid... —va intentar dir-li a en Ricard abans de començar a estossegar sang.
—Els somiatruites com vós només mereixen regnar en els seus somnis, en l’eterna nit còsmica—va dir al príncep somort.
En Damià va deixar de moure’s. Les seves mans van lliscar del seu coll a terra.
—La comèdia s’ha acabat —va sentenciar en Ricard sortint de la cambra.
Autor
Gerard Torra i Llibre
El príncep Damià, pensatiu, va donar l’ordre al seu lleial espia.
—Entreu, Ricard. No oblideu portar amb vós les copes.
En Ricard va entrar a la sala de pedra subjectant la safata que contenia el parell de vasos. Una llar de foc cremava amb intensitat davant del príncep. Els últims rajos de llum entraven tímidament per l’única finestra de la cambra.
—Tot està llest per demà. Mons homes acompliran l’atemptat quan el meu germà es dirigeixi a la cerimònia de coronació —va dir en Damià mentre agafava la copa que el seu serf li oferia—. Calculo que en un parell de dies seré el nou monarca.
En Ricard va assentir abans que fessin xocar els tassons. En acabar, van beure una glopada de vi.
Després d’uns instants, on les flames de la foguera els havien captat l’atenció, el príncep va trencar el callament.
—Això sols és l’inici, Ricard. Primer s’ha de controlar el regne per, després, conquerir l’imperi.
L’espia, que encara mirava la llar de foc, va girar-se somrient al seu interlocutor.
—Sempre heu estat un marrec malcriat i ara us atreviu a ser un somiador —va respondre amb delectació.
En Damià va quedar-se bocabadat. Que... Que coi dieu?
—Recordeu que el vostre germà, el successor legal, té molts més recursos que vós? Doncs heu descurat que la meva lleialtat sempre s’ha regit per l’adient remuneració.
Una tos continuada va treure a en Damià del seu posat seriós i corsecat.
—No us preocupeu, el verí actuarà de pressa. L’hereu legítim ha aconseguit desbaratar-vos el pla abans que el duguéssiu a terme. Era millor això que no pas una guerra civil —va dir mentre en Damià queia a terra amb les mans al coll.
—Tra... traid... —va intentar dir-li a en Ricard abans de començar a estossegar sang.
—Els somiatruites com vós només mereixen regnar en els seus somnis, en l’eterna nit còsmica—va dir al príncep somort.
En Damià va deixar de moure’s. Les seves mans van lliscar del seu coll a terra.
—La comèdia s’ha acabat —va sentenciar en Ricard sortint de la cambra.
Autor
Gerard Torra i Llibre
Comentaris
-
Un mal camí...[Ofensiu]Prou bé | 07-02-2022
...pot portar al desastre! Un somni no contrastat no sempre es pot acomplir!
Talment com el capítol d'una novel·la per entregues en "aquella època".
Bon relat, de bon llegir!
Sort
Amb total cordialitat -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 02-02-2022
Relat rebut correctament, entra a concurs.
Gràcies per participar.
Comissió XII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
294231 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!