La finestra

Un relat de: Rafael P. Lozano

La finestra


La calor de la tassa de cafè que sostenia entre els meus dits m'anava confortant. El matí era molt fred i la primavera no acabava d'arribar. Sense aixecar-me de la meva butaca i allargant el braç vaig recórrer una mica la cortineta de la finestra. La claror del dia va penetrar de sobte ferint la meva vista. Vaig romandre uns instants amb els ulls tancats sense atrevir-me a obrir-los. Però no sense abans pensar un altre cop en el que esperava de veure per aquells entelats vidres de la finestra.
Des de feia un mes tots els matins d'aquell llarg hivern complia amb el mateix ritual: mirar a través de la finestra, mirar i veure com la dona de la meva vida apareixeria novament pel camí que conduïa a casa meva, aquella casa que un dia va abandonar per no tornar més. Però ja portava un mes fent-ho i no es complia el meu desig. Encara estava amb els ulls tancats i esperava que, en obrir-los, entreveuria en la llunyania la figura d'aquell ser que tant amor li havia donat i que encara podria continuar donant-li, i perdonar-la, si volgués tornar al meu costat.
Em vaig decidir a obrir-los, vaig aixecar-me per aproximar-me més darrere els vidres d'aquella finestra, la meva finestra de l'esperança. Vaig mirar amb insistència fixant-me amb les escasses persones que a aquella hora caminaven, però cap d'elles es dirigia cap al camí que conduïa a casa meva. Totes passaven de llarg, ningú d'elles era qui esperava de veure.
Decebut una vegada més vaig tornar a seure i mentre absorbia aquell cafè que ja s'estava refredant, vaig pensar que no podria renunciar mai a l'amor que sentia per la dona dels meus somnis. Vaig tornar tancar els meus ulls i vaig començar a recrear-me amb les meves esperances i pensaments. Ara sí que, amb la meva imaginació, la veia arribar en la llunyania i dirigir-se cap al camí de casa. Sí, sí, la veia, lluny, però sense cap dubte era ella. La reconeixia pel moviment del seu cos, per la gràcia de com movia els seus malucs en caminar, aquell pas tan àgil, graciós i femení. Sí, efectivament era ella i venia a casa. Tornava. La rebria sense reprotxes, sense interrogatoris. Sense ressen¬timent ni rancúnia, només amb amor. Així rebria aquell ésser que tornaria a fer-me tan feliç. Vaig romandre quiet i silenciós, sense atrevir-me a mirar al meu entorn malgrat haver sentit el soroll de la porta de la casa. El gir d'una clau en girar pel pany de la por¬ta va produir un fort espetec, i ningú més tenia una.
Continuava immòbil. No m'atrevia a girar-me ni a moure'm malgrat sentir uns pa¬s¬sos a la meva esquena. Uns curts passos des de l'entrada fins la saleta on em trobava. Un taloneig que va aturar-se darrere meu. No m'ho podia creure, el meu cor es va accelerar. Era cert o era el fruit de la meva imaginació? Aquells passos els reconeixia, aquell lleu taloneig sabia a qui pertanyia. Sí, havia tornat. I estava darrere meu. O això creia quan, a la vegada que notava la calor d'una mà sobre una de les meves galtes molt a prop sentia un xiuxiueig que deia:
- He tornat, amor meu.


Rafael P. Lozano
23-3-2009

Comentaris

  • M'ha semblat...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 26-04-2009 | Valoració: 10

    M'ha semblat reconèixer, en un relat sensiblement més curt, el teu estil molt en la línia de I ja no vaig plorar més.
    Continua Rafael, ja vas llançat!
    - Joan -

  • Pur romanticisme[Ofensiu]
    Rafael P. Lozano | 01-04-2009 | Valoració: 10

    Tots en alguna ocasiò hem esperat a una persona estimada. El teu relat demostra que els somnis poden convertir-se en reralitat quan el desig és autèntic.

    L'Absència també m'agradat molt. Ets un escriptor molt sensible.
    Felicitats

    Inés

  • Pur romanticisme[Ofensiu]
    Rafael P. Lozano | 01-04-2009 | Valoració: 10

    Tots en alguna ocasiò hem esperat a una persona estimada. El teu relat demostra que els somnis poden convertir-se en reralitat quan el desig és autèntic.

    L'Absència també m'agradat molt. Ets un escriptor molt sensible.
    Felicitats

    Inés

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: