La festa

Un relat de: Manelfoo
─ A quina hora li heu dit que vingui? -la Laia acostumava a neguitejar-se amb una certa facilitat i sovint encomanava el seu desfici.
─ Hem quedat que a les quatre en punt ha de ser aquí -la Sara maldava per tenir-ho tot molt ben controlat. Ara bé, en aquells moments ja passaven vint-i-cinc minuts de l’hora que l’havien de portar i ella dissimulava la seva impaciència davant les germanes.
─ No patiu tant i estigueu preparades perquè ha d’arribar d’un moment a l’altre. A veure si encara ens agafarà desprevingudes... -la Sílvia, des que feia classes de ioga, s’havia fortificat en un pòdium optimista que foragitava qualsevol pensament negatiu.
─ Aviseu-nos quan aneu a tancar els llums, perquè puguem fer callar els nens a temps! -en Roc era qui entretenia els nets, els quals ja feina una bona estona que corrien tan suats com esverats.
De paret a paret, els dos gendres restants feien equilibris dalt d’unes cadires, mentre acabaven de lligar les banderoles que són obligatòries en aquesta mena de celebracions.
─ Sort que has pensat de portar un cordill llarg! Amb aquest que ens ha deixat la mestressa no en tindríem suficient -en Martí admirava la capacitat del seu cunyat per resoldre els imprevistos.
─ Tenim un cap per pensar, nano! -en Pol no perdia ocasió de fer-se valer.
Després d’escoltar un sorollet sospitós al carrer, la Laia i la Sílvia van córrer cap a la porta del local, per veure si ja havia arribat. La Sara va alertar tota la gent que esperava amb paciència l’arribada de la mare homenatjada. De seguida la sala es va convertir en un forat fosc farcit d’espectres que prenien posicions.
─ Sí, ja ha arribat! -les guaites van exclamar triomfals.
Alguns convidats xiuxiuejaven mirant de no alçar gaire la veu.
─ N’ha fet seixanta-cinc, oi? Sembla més jove!
Tothom estava a l’aguait. Feia molta calor allà dintre.
De sobte, es van obrir els llums perquè no ensopegués el noi que portava la beguda fresca.
─ Ara ja pot venir quan vulgui, la mama!

Comentaris

  • Bon relat[Ofensiu]
    MariaM | 02-05-2022 | Valoració: 10

    Bona crònica d'una festa familiar.
    Cordialmenbt.

    MariaM

  • Bona celebració[Ofensiu]
    Pattap | 18-04-2022 | Valoració: 10

    En primer lloc, vull dir-te que, amb uns diàlegs molt ben construïts, m'has fet reviure algunes de les festes sorpresa a què he assistit. Moltes gràcies!
    Des del començament del relat, el lector espera que arribi el moment que es presenti la persona homenatjada, és a dir la persona que motiva la celebració, per tant l'imprescindible. La impaciència creix a mesura que s'apropa l'hora convinguda i que va avançant el relat. Finalment sembla que ja ha arribat. La sorpresa final és molt gran ja que, en aquells moments previs a l'homenatge, és molt important que la gent no passi sed. M'ha agradat aquest joc consistent a parlar aparentment d'un pressumpte imprescindible que no es presenta durant la narració i l'aparició d'un imprescindible amb què el lector no hi compta: la beguda fresca.
    Els qui hem participat en aquesta mena de festes, hem experimentat alguna vegada la manca de beguda suficient o simplement la seva manca de fredor en un ambient tancat i força acalorat.
    Molta sort!

  • festa sorpresa[Ofensiu]
    marialluïsa | 18-04-2022


    Un relat a base de diàlegs! molt bona feina. Li dona ritme, vida i caràcter als diferents personatges que van parlant.
    Simplement fantàstic tot i la no presència de l'imprescindible.
    Felicitats i molta sort!

  • Fanalets de joia[Ofensiu]

    Aquest relat teu m'ha transportat a la meva infantesa quan hi havia anat a les fetes de Sant Joan en què algun familiar o conegut guarnia la terrassa o el pati de casa seva amb tota mena de banderoles i fanalets de colors. És un relat viu, dinàmic, on malgrat l'aiguabarreig de personatges i diàlegs, el resultat és clar, entenedor, brillant!... Un bany de joia en una primavera poc assolellada. Nil.

  • Que no arriba?[Ofensiu]
    Prou bé | 13-04-2022

    Bon relat amb sorpresa final com correspon. Bon ritme en els diàlegs i neguit encomanadís. Més d'un s'hi deu haver trobat en una festa com aquesta! Molt descriptiu!
    Sort
    Amb total cordialitat

  • festa sorpresa[Ofensiu]
    Solsona Bot | 13-04-2022

    Un relat en què el pes de la narració va a càrrec dels diàlegs, i això és força difícil quan hi ha tants personatges que ho fan. En aquest cas te'n surts molt bé i transmets les emocions i els neguits de tots ells davant una festa sorpresa.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.
    Gràcies per participar.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats