El Saló Anual

Un relat de: Manelfoo
Aquell any el Saló Anual havia aconseguit una enorme expectació, ja que havia convocat tot aquell que fes de l’extravagància una manera de viure. Havien anunciat premis molt importants. Segons les normes, el Jurat valoraria sobretot l’originalitat de les propostes i per això tothom s’esforçava a extremar els detalls que l’havien de distingir de la resta dels concursants.
Tan aviat com van obrir les portes, el recinte es va omplir d’autoritats, periodistes i curiosos arribats d’arreu. Les televisions van retransmetre en directe l’acte protocol·lari i es van disposar a cobrir en directe l’esdeveniment durant tota la jornada. A més, per donar-li rellevància al Saló, s’havia suggerit als potencials visitants que hi acudissin adequadament abillats a la cita.
Mentre durés l’exhibició, els participants tenien un estand individual assignat dintre del recinte firal, on s’havien de guanyar el favor del públic i, per suposat, el del Jurat del certamen, demostrant que eren més excèntrics que ningú.
La presentació de més de cent candidatures constituïa la prova que la convocatòria havia estat tot un èxit. En un primer cop d’ull, excel·lien un llunàtic empipador de serps verinoses; una artista que feia escultures amb mascaretes contaminades, un futbolista que feia malabarismes amb una síndria, una dona que exhibia tres-centes cicatrius íntimes i un noi que caminava cap per avall.
Al final de la nau, hi havia un estand desocupat, a les fosques, on va seure l’Ot, cansat com estava de tant voltar. Havia recorregut tot el Saló i estava intentant recuperar forces. Mitja hora més tard, va sortir sobtadament de la seva abstracció, quan va notar que augmentava el brogit al seu voltant: era el centre d’atenció de tot un eixam de persones!
─ No en tinc cap dubte: mereix guanyar! -havia sentenciat un home enganxat a un bigoti digital.
L’Ot va mirar d’escapolir-se, però va fer salat.
─ En aquest Saló, aquesta austeritat en el vestir, aquesta timidesa fefaent és extravagància pura!

Comentaris

  • Extravagant dins de l'extravagància[Ofensiu]
    Pattap | 14-03-2022 | Valoració: 10

    Que en són de cansats aquests Salons per a aquella persona que no es vol perdre ni un detall! A alguns Salons monogràfics molts visitants acostumen a assistir-hi amb vestits que els identifiquen clarament com a fans, sovint per imitació (Saló del Manga, per exemple), amb la qual cosa qui no es disfressa queda una mica extravagant dintre de l'extravagància. Tot això ho he vist reflectit en el teu relat. Enhorabona! M'ha agradat molt!

  • La tirania de les modes[Ofensiu]
    Solsona Bot | 14-03-2022 | Valoració: 10

    M'imagino el saló on les persones que s'exposen a la mirada dels visitants intenten destacar; a veure qui és més extravagant! Al mateix temps, els espectadors també ho fan amb la seva vestimenta. Finalment, qui destaca és qui va vestit amb normalitat. Això ens fa pensar en com ens deixem arrossegar tots plegats per les modes, i com el "voler ser com tothom" pot acabar amb la nostra individualitat i llibertat. Felicitacions per un relat tan ben construït i original.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.
    Gràcies per participar.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: