En Dark

Un relat de: Manelfoo
En obrir la seva dona el transportador, el gat en va sortir amb bigotis hostils. Va fer una ràpida llambregada al seu voltant i va fitar l’Eloi. Aquest va sentir una esgarrifança que el recorria de cap a peus, al mateix temps que veia com el llom de l’animal es tensava com un arc. Ho va tenir ben clar: no serien amics! Tot d’una va recordar les mil històries que havia llegit sobre la malastrugança dels gats negres. I ara la Pam en portava un a la seva llar!
─ Eloi, la Cati m’ha ofert un dels gatets que ha parit la Maula! Has vist que n’és de graciós?
El marit no va ser capaç de convèncer-la perquè el retornés.
─ Pobret! Per què dius això? Si és un angelet...
Aquell dia va començar una cursa pel control. En Dark apareixia només quan li semblava, i sempre era per posar en evidència l’Eloi. Miolava fortament quan l’home arribava tard a casa; mossegava les cames dels amics que hi anaven a veure els partits de futbol; li clavava les ungles mentre dormia; li feia malbé la roba...
Tan lluny va anar la seva maleïda presència que va acabar instal·lant-se en l’Eloi una angoixa que es desbocava amb cada nou incident. Dins seu va covar la necessitat urgent de desempallegar-se’n. Però, com ho podia fer? Havia de ser subtil, perquè, si se n’adonés, la Cati no li ho perdonaria mai.
La tensió va augmentar setmana darrere setmana. L’home i l’animal es fitaven l’un a l’altre mentre rumiaven les tortures més sàdiques. L’Eloi va començar a rellegir les narracions clàssiques de terror, a la recerca d’una solució plausible. Ara bé, en Dark era més llest que la tinya i es mantenia allunyat de les seves males arts. Se n’havia adonat de les seves intencions?, es preguntava l’Eloi, mentre en planificava una de nova! Ara no fallaria!
Per fi va aconseguir entabanar el gat perquè se situés a l’ampit de la finestra, d’on va desaparèixer en una caiguda lliure de deu pisos.
Una setmana més tard, la Pam el va saludar des de la porta estant.
─ Eloi, mira a qui porto! Es diu Blacky!

Comentaris

  • Bon relat[Ofensiu]
    MariaM | 27-11-2022 | Valoració: 10

    Pobre, Eloi, se li ha girat la feina! Molt ben explicat.
    Sort!
    MariaM

  • Pobrissó...[Ofensiu]
    Joan Colom | 23-11-2022

    Molt ben ordit, perquè, sense que el lector se n'adoni, jugues a presentar com un gat adult ─i malèvol─ el que objectivament deu ser un cadell, Si no, això de llençar-lo per la finestra ─un procediment no gens subtil─ potser hauria resultat massa fort per aconseguir la complicitat del lector.

  • Ben negre[Ofensiu]
    Naiade | 16-11-2022

    Un relat d'amor/odi que podria succeir a moltes famílies, quan a un li agraden els gats i l'altre no pot ni veure'ls. Ben descrit i entretingut. no hi ha dubte que tant l'Eloi com en Dark tenen idees maquiavèl·liques, cap dels dos es queda curt.
    Fins la propera

  • Petit homenatge[Ofensiu]
    Slim Sherman | 15-11-2022 | Valoració: 10

    No sé si ha estat intencionat o no (només l’autor ho sabrà) però jo hi he vist una analogia amb la història del best seller d’Allan Poe. La referència a les “narracions dels clàssics de terror” així m’ho ha fet pensar. Molt bon relat, enhorabona!

  • Feeling[Ofensiu]
    Pattap | 15-11-2022

    En el teu relat hi veig reflectida aquella creença que diu que quan a una persona no li agraden els animals, aquests ho perceben de seguida. En aquest cas, estic segura que al teu protagonista no li agraden els gats, independentment que siguin negres o no. No és un problema de malestrugança només, sinó de feeling.
    M'ha agradat com has desenvolupat una història quotidiana.

  • decepció[Ofensiu]
    marialluïsa | 14-11-2022


    Partint de la idea consagrada de mala relació entre home i gat, la història entra dins lo previst. Al capdavall, però, la habilitat de l'humà sembla superar la del felí.
    De debò creus en la malastrugança o en la resurrecció? ens manca la segona vida de l'animaló.
    Un final obert que dona per pensar amb la maledicció. Genial.

  • Black is Black[Ofensiu]
    Solsona Bot | 14-11-2022 | Valoració: 10

    Un relat divertit i enginyós que aprofita la rivalitat entre dos protagonistes (en aquest cas un home i un gat). Hi ha un moment en què tots dos es miren i rumien malifetes o tortures. També m'agrada l'elecció del nom dels animals que fan referència al seu color sense dir la paraula negre. Per acabar, un final circular que sorprèn. Felicitacions pel relat, i sort!

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Gràcies per participar.

    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 10