De bon matí

Un relat de: Manelfoo
─Bon dia, matiner! -la veïna del 1r4a, la Lluïsa, treia el gos al carrer.
─Ospa, nano, sí que estàs esportista últimament! A veure quan quedem! -era el Xavier, amb qui havia fet més de dues cerveses.
─Avui suaràs! Fa més calor que ahir! -la Quimeta era una seguidora incondicional de la dona del temps.
El Dídac no es podia entretenir i corresponia a les salutacions dels seus veïns amb un somriure de compromís.
Tot d’una, va fer una llambregada al mòbil i va respirar intranquil, en adonar-se que anava just de temps. S’havia d’espavilar! No entenia com era que s’havia endarrerit tant! Aleshores es va posar a córrer. Notava com la cara se li estrafeia amb l’esforç, la suor començava a amarar-li la pell i les cames se li enrampaven per moments. Era un patiment necessari, per arribar abans que no ho fes ella. Sabia que no era moment de distreure’s amb lamentacions, així que va accelerar tant com va poder.
Per fi, exhaust, es va deixar caure en el banc. El seu pit albergava una locomotora de carbó a ple rendiment. Va maldar per asserenar el seu neguit, ja que ningú havia de notar el terrible esforç que havia hagut de fer. Era el moment de beure una mica d’aigua i refrescar-se.
─Hola, Dídac! Sempre et trobo en aquesta font! No falles mai!
─Sí, Carla, és una bonica coincidència que ens trobem cada dia aquí, oi!? -la seva respiració encara retronava.
─Ben fet, l’objectiu s’ho val! I tant que sí! Bé, marxo cap a la feina, que vaig justa de temps!
─Adéu, Carla! A veure si coincidim demà!
Aquella picada d’ull que ella li havia dedicat valia tot l’esforç que estava fent el Dídac des de feia tres setmanes!
Un cop ella va tombar la cantonada, ja no tenia cap sentit quedar-se allà, així que a poc a poc va retornar cap a casa. Havia conegut la Carla en la festa d’uns amics i n’havia quedat ben impressionat. A través de la seva conversa, va saber que valorava molt la condició física en els homes i ell havia decidit dir-li que s’estava preparant per a la marató de Barcelona...

Comentaris

  • Comentari[Ofensiu]
    Prou bé | 05-01-2022

    Gràcies per comentar "la nena de Magdala". Sempre encoratja a seguir
    Amb total cordialitat

  • Qui enganya a qui?[Ofensiu]
    Solsona Bot | 11-12-2021

    El protagonista del relat és un noi espavilat que ens transmet simpatia per la seva determinació i simpatia, i al mateix temps ens fa una mica de ràbia, ja que no és del tot honest amb la noia. La història podria continuar amb embolics, desamors, èxit o fracàs. Tot queda obert, i també podria ser que ella ja ho sabés i seguís amb el joc.
    Bon relat, amb bon vocabulari i figures literàries, que es llegeix molt bé. Felicitacions

  • Per amor[Ofensiu]
    Montseblanc | 11-12-2021

    Per amor es fan mil bogeries. Córrer cada dia fins a la font per coincidir amb la noia farà que el Dídac es posi en forma i, qui sap, potser sí que acabarà corrent la marató de Barcelona i guanyant-se el cor de la dona.

  • I què no faríem...[Ofensiu]
    Prou bé | 11-12-2021

    Per triomfar en l'amor!
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.
    Gràcies per participar.


    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: