Nissaga

Un relat de: Manelfoo
Des que ell era un infant, els seus pares havien maldat per encabir-lo dins del somni familiar. Tant el pare com la mare pertanyien a dues famílies del sector turístic que eren propietàries d’uns quants hotels de la costa. Ambdós llinatges competien per un mateix mercat des de temps atàvics, la qual cosa els havia comportat una desmesurada antipatia mútua.
Una nit els dos patriarques no van tenir més remei que posar-hi seny i establir l’aliança que els havia de protegir davant la creixent empenta d’uns grups hotelers forans. La seva jugada mestra es va concretar amb el casament dels seus dos primogènits. Fruit d’aquest enllaç, va néixer en Dani, un noi molt eixerit que estava destinat a seguir l’estela iniciada pels seus avis.
Ben aviat, en Dani va assumir el paper que el destí li havia reservat dins d’un somni que ell no havia triat, sense plantejar-se en cap moment si en volia ser el protagonista. Va rebre la millor preparació i va fer tots els papers de l’auca hotelera. Era a punt de celebrar el seu trentè aniversari gairebé sense ni adonar-se’n. La seva vida havia lliscat suaument, sense gaire sotracs, ja que ell seguia fil per randa el camí marcat. Això sí, quan tenia un paper i un llapis a l’abast, en Dani deixava anar la seva imaginació i dibuixava uns mons imaginaris que, per moments, tenien la clau de la seva deserció. Naturalment, la família no se n’ensumava res, tan ocupada com estava...
La vigília del seu aniversari, un somni alliberador va aterrar dins el seu inconscient: volia aprendre a pintar! Així que es va llevar, ho va explicar molt il·lusionat als seus pares, tan segur n’estava que voldrien el millor per a ell. Per això no va comprendre la seva frontal oposició.
Va passar una nit navegant entre l’afició i l’obligació. L’endemà, els pares el van mirar de convèncer, però en Dani estava decidit a abandonar aquella faixa que l’oprimia i a perseguir el seu propi somni. El camí no seria pla, però l’il·lusionava lluitar pel futur que ell havia triat.

Comentaris

  • Decisió[Ofensiu]
    Pattap | 15-02-2022

    Dintre de la teranyina familiar, sovint no ens plantegem que potser ens il·lusionarien altres experiències. I més difícil resulta prendre una decisió que no serà ben rebuda probablement.
    Un bon relat.
    Sort!

  • Treballador-somiador-lluitador[Ofensiu]
    Solsona Bot | 15-02-2022 | Valoració: 10

    El protagonista tarda a adonar-se que és ell qui ha de decidir com vol viure, però finalment ho fa. Un relat ben narrat que ens diu que en la vida val la pena lluitar pels propis somnis. Els diners no ho són tot.

  • Somiador[Ofensiu]
    MariaM | 15-02-2022 | Valoració: 10

    Els avis ho havien aconseguit amb els fills, però, sortosament, dels fills en sortí un somiador.
    Bon relat!
    Amb cordialitat.
    MariaM

  • somniador tardà[Ofensiu]
    marialluïsa | 14-02-2022 | Valoració: 10


    Quants somnis hi deu haver somorts sota els desitjos dels pares.
    Malgrat que el personatge no sigui cap jovencell, li dones coratge a tirar pel dret per fer-lo realitat.
    Ben mostrat i amb un bon final. Sort!

  • versos_perduts | 08-02-2022 | Valoració: 10

    Realment, manta vegades, les famílies, no veuen més enllà de les seves propostes, que els deixen escalar dintre la societat.
    Es difícil, deixar ser, sense estereotips.
    Ahh, gràcies!
    Sort!

  • Somnis[Ofensiu]
    Montseblanc | 07-02-2022

    El protagonista ha d'escollir entre lluitar pels seus somnis o fer realitat els somnis dels seus pares i avis, sembla que al final ho té clar, tot i haver necessitat trenta anys per decidir-se.

  • Somiar[Ofensiu]
    Prou bé | 07-02-2022

    Quan somiar porta a lluitar pel què desitges és possible aconseguir-ho, potser...
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.


    Gràcies per participar.


    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: