Cercador
La decisió del Nil
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
La decisió del Nil
La mare somriu en veure el raig de sol que es cola per entre les escletxes de la persiana i apunta directament a l’ull tancat del Nil.
—Desperta, fill, tens una carta certificada.
Ell es gira d’esquena i s’amaga sencer sota de la funda nòrdica gruixuda, que a aquestes alçades li hauria de fer calor. Sent el pany en tancar-se i prova de seguir dormint. No pot. Poc a poc es destapa, agafa el sobre amb els colors del seu joc favorit i l’obre. La possibilitat de fer la banda sonora de la versió nova del joc l’excita.
Es vesteix amb el xandall i mira el desgavell. Llit desfet, restes de menjar i roba amuntegada que la mare recull i recull i mai no dona l’abast.
Passa pel bany on el mirall li torna una imatge deforme, greixosa, suada, d’ulls apagats, i barba de quatre pels. Té mal de tot.
A l’habitació del piano li torna l’ofec, la suor i els batecs desfermats. Els records brollen punyents i enyorats. L’estiu, pletòric d’imatges fantasmagòriques, de melodies, harmonia i ritme. L’èxit i el terror. L’ingrés i els medicaments. Com va començar tot? La musica el va embogir? Les visions el van inspirar? Què li han fet? En què s’ha convertit?
Encara és a temps de triar. Genialitat i patiment o calma i buidor. Ansietat o apatia. Creativitat o pastilles.
Durant tot el sopar roman en silenci, amb la mirada perduda, sense esma. Els pares tampoc diuen res. Abans de les postres agafa els comprimits de coloraines i els va dipositant un a un a la boca. Amb la llengua els empeny, arraconant-los entre galta i queixal. Es menja el plàtan per l’altre cantó.
—Me’n vaig a dormir.
Abans passarà pel bany on el vàter engolirà la buidor, la calma, l’apatia i les pastilles.
Pseudònim:
Roguitho
La mare somriu en veure el raig de sol que es cola per entre les escletxes de la persiana i apunta directament a l’ull tancat del Nil.
—Desperta, fill, tens una carta certificada.
Ell es gira d’esquena i s’amaga sencer sota de la funda nòrdica gruixuda, que a aquestes alçades li hauria de fer calor. Sent el pany en tancar-se i prova de seguir dormint. No pot. Poc a poc es destapa, agafa el sobre amb els colors del seu joc favorit i l’obre. La possibilitat de fer la banda sonora de la versió nova del joc l’excita.
Es vesteix amb el xandall i mira el desgavell. Llit desfet, restes de menjar i roba amuntegada que la mare recull i recull i mai no dona l’abast.
Passa pel bany on el mirall li torna una imatge deforme, greixosa, suada, d’ulls apagats, i barba de quatre pels. Té mal de tot.
A l’habitació del piano li torna l’ofec, la suor i els batecs desfermats. Els records brollen punyents i enyorats. L’estiu, pletòric d’imatges fantasmagòriques, de melodies, harmonia i ritme. L’èxit i el terror. L’ingrés i els medicaments. Com va començar tot? La musica el va embogir? Les visions el van inspirar? Què li han fet? En què s’ha convertit?
Encara és a temps de triar. Genialitat i patiment o calma i buidor. Ansietat o apatia. Creativitat o pastilles.
Durant tot el sopar roman en silenci, amb la mirada perduda, sense esma. Els pares tampoc diuen res. Abans de les postres agafa els comprimits de coloraines i els va dipositant un a un a la boca. Amb la llengua els empeny, arraconant-los entre galta i queixal. Es menja el plàtan per l’altre cantó.
—Me’n vaig a dormir.
Abans passarà pel bany on el vàter engolirà la buidor, la calma, l’apatia i les pastilles.
Pseudònim:
Roguitho
Comentaris
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 20-11-2023
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIV Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!