Cercador
La curiositat li aportà un malnom
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
LA CURIOSITAT LI APORTÀ UN MALNOM
Augurà pel seu caràcter reservat i esquerp, la vida social minsa que tenia, i tot el tradicional i conservadora que era, que li resultaria difícil sobreviure amb els avanços tecnològics i la nova societat que veia venir. Els canvis li costaven i sabia que adaptar-s’hi li suposaria un trasbals important, per la qual cosa un cop jubilada decidí marxar a un lloc rural. Allà, deia, podria aïllar-se de la gent i gaudir de la solitud que tant li agradava.
En arribar al poble escollit per passar la resta de la seva vida, s’instal·là a la casa que s’havia comprat. Era petita, rústica i, encara que calia restaurar-la, era bufona. Tot i l’intractable que era, s’esforçà per assabentar-se d’algú que li pogués fer les reparacions. La fisonomia tan poc atractiva que tenia cridava l’atenció de tothom, la gent la mirava amb cara d’estupor, però tot i ser-hi conscient, no feia res per canviar i agradar, el seu caràcter aspre i poc sociable no s’ho permetia. Tanmateix, s’afanyà a preguntar al veïnat si coneixia algun fuster, paleta i electricista. Tot i costar-li penes i feines fer-ho, aconseguí saber d'en cal Forçut, cal Manyoca i cal Llanterner. Quedà torbada en sentir aquells noms tan rars i saber que eren escrits a cartells i encollats a les façanes de les cases. Malgrat tota la seva raresa i recés, traí coratge per investigar el significat de tot allò. La resposta, però, li costà entendre-la i compartir-la.
Passat un temps, la sorprengué sentir mormolar entre els veïns el renom de, ca la Tafanera, ja que no recordava haver-lo llegit enlloc. Indagà aleshores pel poble per saber de qui es tractava, però no en trobà cap casa ni ningú amb aquesta identificació.
Sobtadament, un dia li portaren un rètol per collar al frontispici de casa seva, els veïns escolliren el malnom que més la definia, i, en llegir-ho, quedà astorada. —I ara, com s’han atrevit a batejar-me de tafanera, per l’amor de Déu! —expressà indignada. Tot seguit, fent cara de pomes agres i resignada el clavà a la paret.
Ailec
Augurà pel seu caràcter reservat i esquerp, la vida social minsa que tenia, i tot el tradicional i conservadora que era, que li resultaria difícil sobreviure amb els avanços tecnològics i la nova societat que veia venir. Els canvis li costaven i sabia que adaptar-s’hi li suposaria un trasbals important, per la qual cosa un cop jubilada decidí marxar a un lloc rural. Allà, deia, podria aïllar-se de la gent i gaudir de la solitud que tant li agradava.
En arribar al poble escollit per passar la resta de la seva vida, s’instal·là a la casa que s’havia comprat. Era petita, rústica i, encara que calia restaurar-la, era bufona. Tot i l’intractable que era, s’esforçà per assabentar-se d’algú que li pogués fer les reparacions. La fisonomia tan poc atractiva que tenia cridava l’atenció de tothom, la gent la mirava amb cara d’estupor, però tot i ser-hi conscient, no feia res per canviar i agradar, el seu caràcter aspre i poc sociable no s’ho permetia. Tanmateix, s’afanyà a preguntar al veïnat si coneixia algun fuster, paleta i electricista. Tot i costar-li penes i feines fer-ho, aconseguí saber d'en cal Forçut, cal Manyoca i cal Llanterner. Quedà torbada en sentir aquells noms tan rars i saber que eren escrits a cartells i encollats a les façanes de les cases. Malgrat tota la seva raresa i recés, traí coratge per investigar el significat de tot allò. La resposta, però, li costà entendre-la i compartir-la.
Passat un temps, la sorprengué sentir mormolar entre els veïns el renom de, ca la Tafanera, ja que no recordava haver-lo llegit enlloc. Indagà aleshores pel poble per saber de qui es tractava, però no en trobà cap casa ni ningú amb aquesta identificació.
Sobtadament, un dia li portaren un rètol per collar al frontispici de casa seva, els veïns escolliren el malnom que més la definia, i, en llegir-ho, quedà astorada. —I ara, com s’han atrevit a batejar-me de tafanera, per l’amor de Déu! —expressà indignada. Tot seguit, fent cara de pomes agres i resignada el clavà a la paret.
Ailec
Comentaris
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 17-02-2024
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIV Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
298159 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!