La crema del carro

La crema del carro

Per Nadal del 2023 vaig descobrir una celebració que em va deixar parat. Feia poc que era veí d’Organyà i la vigília de Nadal em van dir si aniria a la crema del carro, derivat del ritus purificador de fer foc aquest dia.
Com diu?
A Organyà, la nit de Nadal, cremen dos carros, l’un per a la canalla a la tarda i l’altre encabat de sopar.
Això em va sorprendre molt, perquè jo assimilava el foc a Sant Joan.
L’endemà, al bar diuen que cap a les deu del matí hi va anar un d’Oliana cagant-se en tot i en tothom perquè algú li havia robat el carro, que guardava com un tresor, que s’havia deixat un dineral per arreglar-lo.
Agafo el telèfon i truco al David.
Sí, ja m’ho han explicat. Cagonseu, que el carro el vaig fer jo a la fusteria del meu pare. És un d’Oliana que no toca quarts ni hores.
Per Carnaval, la notícia al poble va córrer de pressa: havien cremat el cotxe del David. Ell estava relativament calmat i recordo que em va dir allò de «la venjança és un plat que se serveix fred».
Li fotré el Sant Jordi enlaire, em va dir el David una setmana abans del 23. Ens plantem a Oliana a la nit, el David, el Joan i jo, i cimentem les dues portes de casa del Carlos amb una mena de morter ultraràpid. Fem la feina de seguida i toquem el dos amb la confiança que no ens havia vist ningú.
Va ser el nostre secret, fins i tot quan la gent va començar a preguntar. No en sabeu res? Segur?
L’endemà peta tot. El Carlos es presenta a casa del David amb l’escopeta i crida com un boig «baixa, fill de puta!». I va baixar. Es van esbatussar una mica fins que els van separar.
Que et penses que no me’n recordo, que robaves tots els carros de la comarca per Nadal?
Pregunta-ho a qui vulguis, fa mil anys que faig els dos carros jo, tot sol, a la fusteria del meu pare.
No et crec.
I va fotre el camp.
No marxis, malparit, que em vas cremar el cotxe!

Arribem a Sant Joan. L’endemà va arribar la notícia: havien cremat la casa del Carlos d’Oliana.
El David estava de vacances a la platja.


Pseudònim:
Guerau