Cercador
La Creació
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
LA CREACIÓ
Rukan, déu del cel immaculat, regnava amb la seva esposa Nunar, deessa de la impúdica terra, quan el món encara no era món i la més absoluta primigènia foscor envoltava les inacabables nits de l’univers.
En els dominis de la deessa Nunar coexistien, al costat d'altres exemplars, els Gombards, éssers de forma antropomòrfica, textura humida i esbojarrats de mena, que l'única missió en la seva vida era alimentar-se de la luxúria que rajava dels aiguaneix de la lascívia. En una nit de desesperada i involuntària abstinència sexual de la deessa Nunar, per part de Rukan, aquesta va ser sorpresa per Naceón, rei dels Gombards, delectant-se en solitud en les aigües del rierol de la concupiscència; gairebé sense meditar-ho, Naceón es va submergir en les aigües atzabejades i va gaudir amb ella, fins que la llum de Rukan que apareixia cada matí per combatre les tenebres els va sorprendre copulant per enèsima vegada. Rukan que era un déu venjatiu, com la majoria de déus, però gens colèric, va ordir un elaborat pla d'escarment per els dos amants.
Si l'atracció que sentien Naceón i Nunar era tan sòlida i resistent com havien exhibit aquella nit de passió, qui era ell per separar-los? I Rukan va trobar la manera perquè els amants romanguessin junts per sempre en la distància infinita de l'univers. Primer va convertir la seva guàrdia personal en milions d’estrelles a les que va manar desfilar, per tota l'eternitat, en la volta celestial perquè il·luminessin amb les seves brillants cuirasses les nits, i aquestes deixessin de ser el domini de la foscor. Després va transformar a Nunar en l’ardent i desitjada lluna, que escortada per l’exèrcit d'estels marcials reflectiria, cada dia, el seu cos sensual en les aigües platejades d'un irreflexiu Naceón convertit en gèlid oceà.
Perquè no hi ha major càstig per als amants impulsius, va pensar Rukan, que veure’s, estar a prop molt a prop, gairebé tocar-se i no poder delectar-se físicament.
(HORATIO)
Rukan, déu del cel immaculat, regnava amb la seva esposa Nunar, deessa de la impúdica terra, quan el món encara no era món i la més absoluta primigènia foscor envoltava les inacabables nits de l’univers.
En els dominis de la deessa Nunar coexistien, al costat d'altres exemplars, els Gombards, éssers de forma antropomòrfica, textura humida i esbojarrats de mena, que l'única missió en la seva vida era alimentar-se de la luxúria que rajava dels aiguaneix de la lascívia. En una nit de desesperada i involuntària abstinència sexual de la deessa Nunar, per part de Rukan, aquesta va ser sorpresa per Naceón, rei dels Gombards, delectant-se en solitud en les aigües del rierol de la concupiscència; gairebé sense meditar-ho, Naceón es va submergir en les aigües atzabejades i va gaudir amb ella, fins que la llum de Rukan que apareixia cada matí per combatre les tenebres els va sorprendre copulant per enèsima vegada. Rukan que era un déu venjatiu, com la majoria de déus, però gens colèric, va ordir un elaborat pla d'escarment per els dos amants.
Si l'atracció que sentien Naceón i Nunar era tan sòlida i resistent com havien exhibit aquella nit de passió, qui era ell per separar-los? I Rukan va trobar la manera perquè els amants romanguessin junts per sempre en la distància infinita de l'univers. Primer va convertir la seva guàrdia personal en milions d’estrelles a les que va manar desfilar, per tota l'eternitat, en la volta celestial perquè il·luminessin amb les seves brillants cuirasses les nits, i aquestes deixessin de ser el domini de la foscor. Després va transformar a Nunar en l’ardent i desitjada lluna, que escortada per l’exèrcit d'estels marcials reflectiria, cada dia, el seu cos sensual en les aigües platejades d'un irreflexiu Naceón convertit en gèlid oceà.
Perquè no hi ha major càstig per als amants impulsius, va pensar Rukan, que veure’s, estar a prop molt a prop, gairebé tocar-se i no poder delectar-se físicament.
(HORATIO)
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!