La Creació

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
LA CREACIÓ


Rukan, déu del cel immaculat, regnava amb la seva esposa Nunar, deessa de la impúdica terra, quan el món encara no era món i la més absoluta primigènia foscor envoltava les inacabables nits de l’univers.

En els dominis de la deessa Nunar coexistien, al costat d'altres exemplars, els Gombards, éssers de forma antropomòrfica, textura humida i esbojarrats de mena, que l'única missió en la seva vida era alimentar-se de la luxúria que rajava dels aiguaneix de la lascívia. En una nit de desesperada i involuntària abstinència sexual de la deessa Nunar, per part de Rukan, aquesta va ser sorpresa per Naceón, rei dels Gombards, delectant-se en solitud en les aigües del rierol de la concupiscència; gairebé sense meditar-ho, Naceón es va submergir en les aigües atzabejades i va gaudir amb ella, fins que la llum de Rukan que apareixia cada matí per combatre les tenebres els va sorprendre copulant per enèsima vegada. Rukan que era un déu venjatiu, com la majoria de déus, però gens colèric, va ordir un elaborat pla d'escarment per els dos amants.

Si l'atracció que sentien Naceón i Nunar era tan sòlida i resistent com havien exhibit aquella nit de passió, qui era ell per separar-los? I Rukan va trobar la manera perquè els amants romanguessin junts per sempre en la distància infinita de l'univers. Primer va convertir la seva guàrdia personal en milions d’estrelles a les que va manar desfilar, per tota l'eternitat, en la volta celestial perquè il·luminessin amb les seves brillants cuirasses les nits, i aquestes deixessin de ser el domini de la foscor. Després va transformar a Nunar en l’ardent i desitjada lluna, que escortada per l’exèrcit d'estels marcials reflectiria, cada dia, el seu cos sensual en les aigües platejades d'un irreflexiu Naceón convertit en gèlid oceà.

Perquè no hi ha major càstig per als amants impulsius, va pensar Rukan, que veure’s, estar a prop molt a prop, gairebé tocar-se i no poder delectar-se físicament.



(HORATIO)

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: