Cercador
La copa de cava
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
LA COPA DE CAVA
Un casament com molts. Taules rodones, bon dinar, grups més o menys sorollosos...
Ell és jovenet, adolescent encara; no hi ha ningú de la seva edat. S’ha quedat sol, assegut a la seva cadira mirant com els convidats ballen.
Ella, una dona entrada en la quarantena, deixa l’espai del ball per atansar-se a una taula propera al noi i acabar-se la copa de cava. Tampoc ha quedat ningú a la seva taula.
El nano li ha notat el pas insegur i una lluïssor que no identifica a la mirada. La troba maca.
L’escot del vestit és generós; tant, que quan s’inclina quasi mostra els mugrons. Es serveix una altra copa de cava de l’ampolla que ha quedat a la taula. Està acalorada. S’asseu de cara al noi, amb les cames separades.
Llavors, quan s’adona que el noiet la mira, acluca una mica els ulls i replegant els llavis li envia un petó. Ell, astorat, remena el cul a la cadira, però no desvia la mirada. Està fascinat.
Ella separa una mica més les cames a l’hora que decanta la copa vessant-ne una mica a l’escot. El cava s’escola entre els pits. Somriu lasciva i fent-li l’ullet, es mulla dos dits a les restes de cava entre els pits i se’ls posa tot seguit a la boca per xuclar-los, àvida. Després, amb la mateixa mà, s’apuja lentament la faldilla fins mostrar la blonda del capdamunt de les mitges i el pas que s’aventura entre flonja carn blanca.
Perdut del tot l’oremus, el noiet es prem amb les mans l’erecció que li batega.
La dona riu mostrant-li la punta de la llengua entre les dents. Després s’abaixa la faldilla, li envia un segon petó de comiat, s’alça i torna al ball on s’arrapa a un home, que el noiet titlla, despectivament, de vell.
L’escena a durat tot just un quart d’hora.
Durant tota la vida del noi, una oportuna copa de cava, li engegarà fantasies eròtiques.
ANNA RAMON OCEJO.
Un casament com molts. Taules rodones, bon dinar, grups més o menys sorollosos...
Ell és jovenet, adolescent encara; no hi ha ningú de la seva edat. S’ha quedat sol, assegut a la seva cadira mirant com els convidats ballen.
Ella, una dona entrada en la quarantena, deixa l’espai del ball per atansar-se a una taula propera al noi i acabar-se la copa de cava. Tampoc ha quedat ningú a la seva taula.
El nano li ha notat el pas insegur i una lluïssor que no identifica a la mirada. La troba maca.
L’escot del vestit és generós; tant, que quan s’inclina quasi mostra els mugrons. Es serveix una altra copa de cava de l’ampolla que ha quedat a la taula. Està acalorada. S’asseu de cara al noi, amb les cames separades.
Llavors, quan s’adona que el noiet la mira, acluca una mica els ulls i replegant els llavis li envia un petó. Ell, astorat, remena el cul a la cadira, però no desvia la mirada. Està fascinat.
Ella separa una mica més les cames a l’hora que decanta la copa vessant-ne una mica a l’escot. El cava s’escola entre els pits. Somriu lasciva i fent-li l’ullet, es mulla dos dits a les restes de cava entre els pits i se’ls posa tot seguit a la boca per xuclar-los, àvida. Després, amb la mateixa mà, s’apuja lentament la faldilla fins mostrar la blonda del capdamunt de les mitges i el pas que s’aventura entre flonja carn blanca.
Perdut del tot l’oremus, el noiet es prem amb les mans l’erecció que li batega.
La dona riu mostrant-li la punta de la llengua entre les dents. Després s’abaixa la faldilla, li envia un segon petó de comiat, s’alça i torna al ball on s’arrapa a un home, que el noiet titlla, despectivament, de vell.
L’escena a durat tot just un quart d’hora.
Durant tota la vida del noi, una oportuna copa de cava, li engegarà fantasies eròtiques.
ANNA RAMON OCEJO.
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
298159 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!