Cercador
La coexistència
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
La coexistència
A partir del 2050, l'obsessió de les persones van ser els robots; més aviat, la humanització dels robots. El que es buscava era que s’assemblessin a les persones. Els robots no només eren capaços d’inventar, de relacionar; sinó també de menjar, riure, entrebancar-se, tenir sentiments propis i fins i tot tenir descendència. Les noves generacions de robots tenien un sistema d’autocreació intern que s’activava quan dos robots estaven d’acord.
Quan es van fer parelles entre humans i humanoids no va ser un problema. En el cas de les humanoides podien autocrear, i en el cas dels humanoids tenien un sistema d’emmagatzematge d’espermatozoids criogenitzats.
Aquest adagi de creació tecnològica va posar de manifest la necessitat d’una regulació legislativa que igualava els drets de les persones; independentment de que sagnessin o no.
L’any 2214 ningú utilitzava la paraula robot, era un terme discriminatori i estava prohibit. El problema va venir quan va passar una generació més i els humans que estaven amb humanoids van començar a morir. ¿Era lògic desconnectar un humanoid en acabar la seva vida útil? Perquè ells no moren mai. Podien envellir, i tornar a ser joves. Cada vegada hi hauria més robots i menys humans.
No va ser fins el 16 d’agost de 2353 que després d’unes eleccions estatals a Rússia un grup d’insolents va provocar un atemptat a la plaça vermella de Moscú, desde on el president estava donant un discurs. Va ser tot en directe, el president va quedar partit per la meitat i van quedar tots els sistemes de connexió a la vista.
La prensa va continuar gravant mentre portaven als terroristes lligats de mans i plens de ferides fins les runes que abans eren la plaça vermella. Va venir un home amb un ganivet llarg que semblava una espasa, va agafar a un d’ells i el va obrir de dalt a baix. Va començar a sagnar i l’home l’agafava del cabell i el mantenia de genolls perquè tothom veiés que rere aquella sang només hi havia cables.
Ja no quedaven humans, eren la nova generació.
Pseudònim:
elvalordelsilenci
A partir del 2050, l'obsessió de les persones van ser els robots; més aviat, la humanització dels robots. El que es buscava era que s’assemblessin a les persones. Els robots no només eren capaços d’inventar, de relacionar; sinó també de menjar, riure, entrebancar-se, tenir sentiments propis i fins i tot tenir descendència. Les noves generacions de robots tenien un sistema d’autocreació intern que s’activava quan dos robots estaven d’acord.
Quan es van fer parelles entre humans i humanoids no va ser un problema. En el cas de les humanoides podien autocrear, i en el cas dels humanoids tenien un sistema d’emmagatzematge d’espermatozoids criogenitzats.
Aquest adagi de creació tecnològica va posar de manifest la necessitat d’una regulació legislativa que igualava els drets de les persones; independentment de que sagnessin o no.
L’any 2214 ningú utilitzava la paraula robot, era un terme discriminatori i estava prohibit. El problema va venir quan va passar una generació més i els humans que estaven amb humanoids van començar a morir. ¿Era lògic desconnectar un humanoid en acabar la seva vida útil? Perquè ells no moren mai. Podien envellir, i tornar a ser joves. Cada vegada hi hauria més robots i menys humans.
No va ser fins el 16 d’agost de 2353 que després d’unes eleccions estatals a Rússia un grup d’insolents va provocar un atemptat a la plaça vermella de Moscú, desde on el president estava donant un discurs. Va ser tot en directe, el president va quedar partit per la meitat i van quedar tots els sistemes de connexió a la vista.
La prensa va continuar gravant mentre portaven als terroristes lligats de mans i plens de ferides fins les runes que abans eren la plaça vermella. Va venir un home amb un ganivet llarg que semblava una espasa, va agafar a un d’ells i el va obrir de dalt a baix. Va començar a sagnar i l’home l’agafava del cabell i el mantenia de genolls perquè tothom veiés que rere aquella sang només hi havia cables.
Ja no quedaven humans, eren la nova generació.
Pseudònim:
elvalordelsilenci
Comentaris
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 15-03-2024
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIV Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297698 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!